Dimecres, 16 de juny de 2021 - Edició 1056
La República

Champions, I Jornada: IN-INDE-INDEPENDÈNCIA

BARÇA – SPARTAK MOSCOU 3-2   Debut amb soferta victòria a la Champions, amb Tello i Messi tirant del carro en un partit que s’havia complicat de forma imprevista, si […]

Rival Petit
Rival Petit 21/09/2012

BARÇA – SPARTAK MOSCOU 3-2

 

Debut amb soferta victòria a la Champions, amb Tello i Messi tirant del carro en un partit que s’havia complicat de forma imprevista, si fa no fa com la situació nacional de Catalunya al càrtel del Pont Aeri. Amb la lesió de Piquenbauer, unida a la de Puyol, el mal moment de Mascherano, la improvisació com a central del debutant Song, l’absència de l’enyorat Abi i les habituals lleugereses defensives d’Alves i Adriano, la defensa va quedar amb més forats que el PSC, cosa que va aprofitar un bon equip d’Emery per remuntar el gol inicial de Tello i posar-li als culers el partit més coll amunt del que se li va posar el Passeig de Gràcia al tontet de la llotja en la Diada,superat igual que els millets pel decurs imparable de la història, arrossegats sandruscus i millets per unes masses que no han llegit Vicens-Vives, que no s’estan per estatuts-patena ni per pactes fecals, que a manca de líders seriosos segueixen el Mohamed Jordi i que ahir van esclatar després del 3-2 amb el crit de INDEPENDÈNCIA per recordar-li a Aliantinho que el Barça, ni pacta ni és neutral.

CELTIC – BENFICA 0-0

 

Empat a Celtic Park entre els portuguesos i els nostres amics proirlandesos de Glasgow, que saluden el nostre procés com a companys de viatge cap a la independència com a futurs estats de la UE, si bé ells,  mancats d’uns enemics amb el salero dels espanyols, deuen envejar el protocol ibèric que presideix el nostre procés, amb insults, amenaces, soroll de sabres i el monarca desbarrant. Planyem-los. Ha de ser frustrant haver-te criat amb Braveheart, Rob Roy, partits del 6 nacions cantant el Flower of Scotland que crida a triturar anglesos i trobar-te que el teu pressumpte oppressor s’ho mira des d’un saló de te tot dient: “oh, really?”.

 

DINAMO ZAGREB – PORTO 0-2

 

El Porto s’endú tres punts de Croàcia davant un Dinamo de Zagreb que almenys ofereix a molts criminals de la guerra de Bòsnia la possibilitat de desfogar-se a les seves grades amb càntics nazis i insultant els negres de l’equip visitant, en comptes d’estar-se a casa atonyinant la dona o venent heroïna a les escoles.

 

PSG – DYNAMO KÍIV 4-1

 

Un nou petroequip debuta a la Champions i esclafa els ucraïnesos mercès al seu atac de luxe dirigit pel quinqui de Malmö, que pel seu tarannà està cridat a ser un ídol de masses entre la indesitjable afició parisenca.

 

OLYMPIAKÒS – SCHALKE 04 1-2

 

Els alemanys abandonen el port del Pireu amb tres punts al sarró que els serviran per seguir superant el trauma de la dolorosa i tràgica marxa del Mi7o, el Ferrari i El Que Tira del Carro, noms que invoca Tomás Roncero a missa per referir-se al Pare, el Fill i l’Esperit Sant.

 

MONTPELLIER – ARSENAL 1-2

 

Els locals s’avancen al minut 9 i  en menys de deu minuts els londinencs capgiren el marcador, deixant els occitans amb una exagerada cara de Sánchez Camacho.

 

MALAGA – ZENIT 3-0

 

Debut triomfant del Malaga a la Champions que ens situa davant les doloroses conseqüències del doping financer que infecta el futbol europeu i que mereixeria veure’s culminat amb la humiliació de lliurar la Pilota d’Or al conejo Saviola.

 

MILAN – ANDERLECHT 0-0

 

Prometedor debut del Milan, que en un partit més infumable que les cròniques de la premsa rosa d’Urdin-Gorria, salva un punt que pot valer el seu pes en or per assegurar-se una plaça a l’Europa League, competició que escau al seu nivell actual i en la què aspiraria a protagonitzar una elèctrica final contra el Pateti.

 

BORUSSIA DORTMUND – AJAX 1-0

 

Victòria agònica del campió alemany contra un bon Ajax que li va plantar cara però que en atac va cantar més que tota l’esquerra catalana en aquest procés cap a la independència tutel·lat per les elits i sabotejat pel lobby del Pont Aeri mitjançant l’agent doble Popota.

 

SHAKHTAR – NORDSJALLAND 2-0

 

Vibrant partit a Donetsk en un dels plats forts de la jornada, fort sobretot per als desgraciats periodistes danesos que es van haver de desplaçar fins al feu de Ianúkovitx a la Ucraïna oriental a cobrir les desventures dels seus compatriotes.

 

CHELSEA – JUVENTUS 2-2

 

Nit de gols a Stamford Bridge, en què el campió enceta per primera vegada defensa del títol i ho fa cedint un empat a casa que esperem contribueixi a lliurar-nos de la seva presència a vuitens, que seria tant beneficiosa per al futbol com ho seria per a l’independentisme la desaparició en les properes eleccions dels saltataulells de la Soli. 

 

LILLE – BATE BORISSOV 1-3

 

És quan arriba el 12è partit de la crónica, coincidint amb un duel de col·losos com aquest, en què el cronista té els més afectuosos records per als companys de la redacció de Rival Petit, especialment per a Popota, que després que un solidari company de redacció s’oferís a fer la crónica, no es va poder estar de recordar-li que aquest honor corresponia al vostre camarada Ròdia.

 

BAYERN – VALÈNCIA 2-1

 

Immerescut resultat del València a Munic, que amb justícia mereixia una derrota més àmplia d’acord amb el partit que va fer. Però el que interessa ara a València són els esdeveniments al nord del Sénia i que donen a la Clàusula Camps una dimensió insospitada. Així, davant la perspectiva de la independència del Principat, que en aplicació de la Clàusula Camps hauria d’implicar immediatament la del País Valencià, ara els messetaris podrien demanar als valencians: “Y si se ejecuta la Cláusula Camps, contra quien jugaría el Valencia, contra el Alcoyano? JAJAJAJAJA”

 

MANCHESTER UNITED – GALATASARAY 1-0

 

Els tres primers punts es queden a Old Trafford gràcies al gol matiner de Carrick i gràcies a què els turcs van tenir a bé pasar-se el partit percutint repetidament els pals de les porteries com si fossin grecs amb l’entrecuix a tir.

 

SPORTING BRAGA – CLUJ 0-2

 

Els romanesos s’emporten de Portugal tres punts importantíssims; importantíssims bàsicament per a ells. El partit per definir-lo gràficament va ser quelcom comparable a un debat entre César Vidal, Jiménez Losantos, Albert Rivera, Tomás Roncero i Belén Esteban per una banda, i Pilar Rahola, Xavier Sala-i-Martin, Santiago Espot, Joel Joan i Alfons López Tena per l’altra.

 

MADRID – MANCHESTER CITY 3-2

 

Tempesta telúrica al Bennabeu, que deixa l’anàlisi del partit en mans de la parapsicologia després de l’aparició en massa dels esperits de Juanito, Raúl Gonzalez, Spasic, els morts de Trafalgar i fins i tot Millán Astray, per remuntar els avantatges d’uns visitants que gol a gol anaven esmolant els ganivets amagats al vestidor del Madrid. Finalment el duet CR96-Benzema acaba sent tan letal per als anglesos com el Rajoy-Fainé per als catalans i permet el nacionalmadridisme brandar orgullosos els seus arnats estandards davant la rebel·lió de les colònies.

 Signat: Ròdia