LIVERPOOL – MADRID 4-0
Aquesta benedicció que Déu ens ha enviat a la gent de bé i que respon al nom de Vicente Boluda, ja ho havia advertit, utilitzant, a més, un lèxic molt seu: el millor equip de l’univers tornava amb prepotència a l’assalt del tron europeu. El Marca, un diari que no aprèn dels (no pocs) ridículs del passat, ho havia ratificat amb portades tan portentoses com les que acompanyen aquestes línies. El resultat és que el Madrid ha aconseguit ser eliminat (tot i que potser seria més adequat dir “ejectat”) de la Champions donant significat a tots i cadascun dels matisos de la paraula “ridícul”, en un partit que es podria classificar com un cas sagnant de bullying futbolístic.
L’eliminació obre, a més, el camí per un retorn triomfal de Florentino a les properes eleccions (si Déu vol, flanquejat per Aznar i “Trata de arrancarlo” Sainz). Si d’una banda això ens entristeix profundament, ja que significarà perdre de vista l’incommensurable Boluda, que amb tanta facilitat s’ha guanyat els cors de tots els antimadridistes, de l’altra ens omple d’esperances per un demà millor, en el qual el Madrid podrà reprendre la ludopàtica política esportiva del tardo-florentinisme (Beckham, “Zidanes y Pavones”, etc…) però en versió economia de crisi (Hiroshima immobiliari, sense possibilitat de noves requalificacions, televisions renegociant contractes a la baixa, etc.). En definitiva: ¡Po-de-mos!
JUVENTUS – CHELSEA 2-2
El bon partit de la Juventus no va impedir que els torinesos caiguessin eliminats contra un Chelsea que, després d’haver enviat a Scolari a casa seva, torna a ser quelcom semblant a un equip de futbol. I és que el candidat sandrista a la banqueta del Barça ha fet més danys que una plaga de llagostes: un paio capaç, entre d’altres coses, d’asseure Drogba, un dels davanters més intimidadors dels últims anys, per donar el seu lloc a Anelka, el primer autista que aconsegueix esdevenir jugador de futbol professional. Aquesta (i la panxa birrera de Ronaldinho) són l’autèntica cara de la lobby Nikenarinha. Aquí ho deixem dit.
MANCHESTER – INTER 2-0
Després de l’exit de la lligueta, on ja havia aconseguit quedar segon del seu grup per darrere del totpoderós Panathinaikos i guanyant, en l’última jornada, l’esprint pel segon lloc a tot un Anorthosis Famagosta, el Javier Clemente portuguès torna a caure a les primeres de canvi a la Champions. Rival Petit vol enviar des d’aquí la seva solidaritat a José, i es que una roda de premsa després d’un partit contra l’Empoli, la Reggina o similar (les úniques que li esperen fins a final de temporada), no és l’escenari adequat perquè the Special One pugui lluir com es mereix.
BAYERN – SPORTING 7-1
El Bayern realitza la feina bruta que li tocava i treu les escombraries, alliberant-nos a tots plegats -a més amb certa classe, cal reconèixer-ho- d’un altre innecessari equip uefero. Pels idiotes que han parlat de “resultat tenístic”, el meu menyspreu i una lliçó: 7-1 és un resultat que no es pot donar en el tenis.
ATLÉTICO – PORTO 0-0
El problema és que n’hi ha uns quans més, d’equips que desprenen una forta sentor de UEFA, el problema és que s’enfrontaven entre ells. El Pateti desaprofita una bona ocasió per passar almenys un ronda i deixar-se eliminar, almenys, per un equip amb cert llustre i no per un portuguès. Ningú els trobarà a faltar.
VILA-REAL – PANATHINAIKOS 1-2
En l’altre duel intern de l’Europa subdesenvolupada dels PIGS (Portugal, Italy, Greece, Spain) els Germans de la Pampa aconsegueixen esgarrapar la classificació. A Suïssa, mentrestant, Platini ja ha començat a prendre ansiolítics a causa d’un malson recurrent en el qual el sorteig porta a un enfrontament a quarts entre Vila-real i Porto i certifica la presència d’un dels dos equips a la semifinal dela -sí, no és una broma- Champions League.
ROMA – ARSENAL 1-0 (7-6)
Aprofitant l’avinentesa que d’aquest partit no n’he vist ni el resum a la tele, dedicarem aquest espai a congratular-nos per l’última proposta de Berlusconi que, com pocs, ha entès que això de la separació de poders, així com la democràcia en general, és una cosa antiga i enutjosa. Per una banda porta mesos “modernitzant” la Justicia i ara ha decidit que toca “modernitzar” el poder legislatiu. La idea és que això de tenir centenars de persones en una sala, discutint i votant és una pèrdua de temps que posa pals a les rodes del govern a l’hora d’actuar: el que s’hauria de fer, diu il Cavaliere, és reduir les votacions als caps de grup dels diferents grups parlamentaris, ponderant els seus vots en base als escons de cada un dels partits. La cosa inquietant és que, en democràcies partitocràtiques com la italiana o l’espanyola, aquesta proposta de convertir el parlament en un gran consell d’administració és inquietantment raonable.
BARÇA – OLYMPIQUE DE LYON 5-2
Després de tres setmanes durant les quals la culerada semblava témer ja no per la Lliga, sinó per la permanència, i els primers símptomes de madriditis començaven a florir com llagues purulentes sobre la pell d’un malalt de pesta bubònica, heus aquí que una victòria contra l’Olympique i l’Spork, abraçant plenament el “vamosajubilara-zidaneisme” del Maraca, ja posa la paraula “Campeón” en portada. Si això no es un bon motiu per posar vigilància a les portes de les redaccions i donar als policies quotes de periodistes per detenir, que vingui Déu i ens ho expliqui.
