Tanta inacció, tanta confusió, en fi, el mateix que el Nadal passat ha desembocat novament en una guerra entre dues cavernes… catalanes. A les xarxes la gent es desfoga a cor què vols empesos per un excés d’adrenalina que no es va poder descarregar el 27S, perquè el nostre subconscient es va empassar que Espanya havia guanyat. Malgrat això vàrem decidir tirar endavant i confiàvem en un ràpid acord entre JxSí i la CUP que posés les coses a lloc.
La inversemblant manera de cercar l’acord, si és que finalment l’hi ha, i l’absurditat i ridiculitzat de l’assemblea de la CUP de diumenge ens ha fet pensar que potser sí que Espanya va guanyar, perquè nosaltres no hem sabut executar la majoria que teòricament tenim. D’això se’n diu frustració, i aquest és el primer avís/exemple per si al final tot se’n va en orris. Ens afloren molts dubtes: És realment la CUP independentista? És el moment que Mas faci un pas al costat a canvi que la CUP signi i entri a govern? Moltes preguntes per respondre, i masses insults a tort i a dret que dificulten el debat.
La caverna de CDC, entre polítics de segona fila i un caduc entorn mediàtic, ja fa dies que demana –i ara més- noves eleccions evocant el·lípticament aquella espècie d’orgull convergent d’haver governat un país durant anys i ara haver d’estar pendents d’un partit que s’ha enredat fins quedar atrapat pels seus propis mecanismes de decisió. I a l’altra banda, hi ha la caverna de la CUP, que instal·lada en una fòbia a Mas, a qui fan culpable de tots els mals de la terra, es defensen mentre amaguen la seva por a decidir encara que això trenqui el partit.
Benvinguts al sistema de partits. Si es pensaven que la CUP definitivament no posaria el partit per davant del país en un moment clau, s’equivocaven. Diumenge en van tenir l’exemple més gràfic, però aquest és un procés pel qual han passat tots els partits independentistes (i també alguns unionistes). I encara bo que a la CUP s’hi ha posat, perquè encara estem esperant que ICV o UDC facin el mateix per decidir el posicionament del 9N de 2014, una consulta que ells mateixos van entorpir.
Catalunya s’exposa al ridícul més espectacular dels darrers temps, sí. Però la data límit per consumar-lo és el 10 de gener, i no ahir. Cal mantenir la calma i la paciència, després ja vindran els gemecs i els plors si no ens en sortim, perquè la culpa serà de tots. Jo també crec que, fredament, hem d’intentar no tornar a anar a eleccions perquè el futur que ens hi espera no ens és propici. Fixin-se com després de l’empat cupaire van sortir ràpidament totes les hienes a demanar eleccions (CSQEP, C’s, PSC, PP). Els carronyaires esperen oportunament la caiguda del mort per devorar-ne el cadàver, i això és una cosa que a la CUP haurien de tenir en compte a l’hora de visualitzar clarament que l’únic camí per acomplir els seus desitjos anticapitalistes és, precisament, l’aliança temporal amb Junts pel Sí fins la proclamació de l’Estat independent. Mentrestant, totes les proclames llibertàries que fan se les seguirà enduent el vent.
Article escrit per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs aquí
