Ja no hi ha temps per donar-hi més voltes. No hi ha temps per buscar alternatives, per argúcies legals, per declaracions creuades, per fer equilibris, per mantenir la unitat mentre es marca perfil propi, per posposar decisions, per mirar a una altra banda, per esperar a l'any del Tricentenari i així tenir un escenari propens per a decisions valentes. El 2014 és a punt d'acabar. D'aquí a sis dies és 9 de novembre, data que marcarà de facto la fi de l'any, abans d'obrir-se una etapa que marcarà el 2015. Aquest dimarts -o com a molt dimecres o dijous- el Tribunal Constitucional suspendrà el que resta de la consulta. I el govern de Catalunya ho ha d'encarar. No hi ha més temps. No pot fer res més.
Tot i que fins aquest cap de setmana semblava clar que Artur Mas tiraria endavant la votació encara que el TC la fes caure, tot s'ha enrarit de nou els últims dies. Per què? Els nervis, la tensió, la incertesa, els dubtes d'última hora. Això és com una persona que prepara, juntament amb la seva parella, el seu casament. Tot i que els llargs preparatius s'han muntat amb bona nota i el futur matrimoni s'ha avingut força bé durant el sempre tens i frenètic període d'organització del gran dia, la nit abans tot s'enrareix. Mentre que la núvia -la societat civil sumada a la resta de formacions polítiques sobiranistes- ho té tot clar, el nuvi té un moment de dubte: “Segur que és el que de fer?” Això passa ara a Catalunya: el rum-rum de l'entorn del futur marit -és a dir, del govern-, diu que al final l'executiu es farà enrere, que s'esborrarà de l'organització del 9N i donarà la responsabilitat al Pacte pel Dret a Decidir, que Esquerra ja parla d'eleccions sense candidatura unitària perquè és conscient del que passarà aquesta setmana…
En fred, tots aquests dubtes, de la mateixa manera que els de la nit abans de contraure matrimoni, semblarien ridículs. La diferència és que mentre que després d'un casament ve una lluna de mel, després del 9 de novembre vindran sí o sí eleccions, i de l'actuació dels partits polítics aquesta setmana sortirà el guanyador dels comicis. Si van per separat, és clar.
Es podria posposar el casament -tot i que trencaria del tot la credibilitat d'ell i segurament ella se'n buscaria un altre-, però en cap cas es podria fer la cerimònia sense el nuvi. Quina mena de casament seria? I si els dos anessin convençuts a l'altar (o al jutjat!) i algú interrompés l'acte sentint-se al·ludit a la frase “Que parli ara o calli per sempre”, ja en parlaríem. Però serien els dos protagonistes qui ho decidirien conjuntament i des d'aquell moment en endavant quedarien units en un tot.
En tot cas, no hi ha ni temps per a més especulacions. Abans del cap de setmana Catalunya podrà respirar de nou, ja que passi el que passi, ja se sabrà. Alea jacta est.
Article escrit per Guifré Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari 2014
