Dimecres, 5 d'octubre de 2022 - Edició 1531
La República

Catalunya Ràdio, Mònica Terribas i els convidats

El títol de l'article sembla el d'una pel·lícula italiana dels anys 50, que malgrat de com estava Itàlia en aquells anys de la postguerra, ens feia passar una bona estona. […]

Jaume Meneses 09/10/2014

El títol de l'article sembla el d'una pel·lícula italiana dels anys 50, que malgrat de com estava Itàlia en aquells anys de la postguerra, ens feia passar una bona estona.
Se suposa que el programa “Bon dia Catalunya” que dirigeix la Mònica Terribas, a Catalunya Ràdio, també és per a passar l'estona, informar i distreure. No dubto que el programa en general sigui entretingut i amè, però últimament convida algun personatge, que Déu n'hi doret!

Aquests dies passen per TV3 un espot publicitari on la Terribas, canta les excel·lències de la “ràdio nacional de Catalunya”, on ens fa saber que vol fer arribar el que interessa a la gent. No dubto que la programació sigui del gust de molts oïdors de Catalunya, però en el seu programa del matí “Bon dia Catalunya”, quan arriba “L'entrevista de les 8.30”, estic segur que segons el personatge convidat no interessa a molta gent, i ens convida a canviar d'emissora o tancar l'aparell.

Aquest és el cas, penso jo, d’aquest dimecres  dia 8 d'octubre,  quan va entrevistar a la impresentable Rosa Díez. Mònica, com pots convidar al teu programa una dona que es passa el dia insultant als catalans i titllant-los de nazis? Què esperaves que digués aquesta persona, amb la seva cara de mala llet que posa sempre? Com pots convidar al teu programa una dona amargada, rancorosa, que desprèn enveja per tots costats i sembla regirar-se-li la bilis cada vegada que obre la boca? Personalment, no tinc cap interès pel què digui aquesta dona i més aviat em repugna.

A més a més, tens les santes dallonses de fer l'entrevista el mateix dia que l'eurodiputada d'UPyD, Beatriz Becerra, envia una carta als 751 eurodiputats, amb el vistiplau de Rosa Díez, comparant el 9-N amb l'ascens del feixisme a Itàlia i Alemanya.
Les senyores (per tractar-les amablement) Rosa Díez i Beatriz Becerra amb aquesta carta, insisteixen amb el feixisme i el nazisme dels catalans. Què volen fer creure als 751 eurodiputats? Que quan aquest ascens arribi a dalt de tot, els catalans:
– Cremarem llibres al bell mig de totes les places de Catalunya?
– Marcarem als que no siguin catalans, amb un distintiu per a senyalar als que no ho són?
– Construirem camps de concentració, on tancarem els que no pensin com nosaltres per qüestió de raça o religió?
– Haurem construït forns crematoris per a eliminar gitanos, homosexuals, gent no catalana i persones amb algun defecte físic?
– No deixarem votar a ningú i la veu del poble serà callada?
– Invadirem i ocuparem altres països, per a fer-nos els amos d'Europa?
 
Oi què tot això no passarà? Doncs a què ve a tomb aquesta fal·lera de titllant-nos de nazis? Facin el favor de callar, ja que a molts dels que insulten amb aquesta acusació, no els acusaré del mateix però sí que els acusaré, que fan servir la paraula “nazi” i “nazisme” amb molta lleugeresa, en comptes de pronunciar-la amb respecte, pels milions de persones que en van ser víctimes.

A la Sra. Terribas, ja la vaig criticar en un altre article, per haver convidat el Sr. Zarzalejos, secretari de la Faes. Per favor Terribas fes-t'ho mirar! Convidar a la Ràdio Nacional de Catalunya personatges com aquests, és com convidar algú a casa teva per què t'ompli d'insults i repeteixi frases que ja les hem escoltat mil vegades (gairebé sempre despectives i denigrants).
Potser a tu (perdona que et tutegi, però podria ser el teu pare) gaudeixes fent entrevistes a aquests personatges enemics de Catalunya, però llavors no siguem tots plegats tan hipòcrites criticant als altres.
Critiquem aquests personatges, quan diuen les mateixes paraules denigrants, acusant-nos de “nazis” en altres emissores de ràdio i televisions (Cope, Tv13, Telemadrid etc.), dient que fan exaltació del “nazisme” i que els directius, presentadors o locutors d'aquests mitjans en són còmplices, per a permetre que diguin paraules que en altres països estarien penalitzades.

Doncs en aquest cas, Catalunya Ràdio i tu mateixa junt els directius que permeten que entrevistis a segons qui, feu el mateix que als que tant critiquem i ens hi emprenyem per què diuen aitals barbaritats.