El nou representant permanent de la Generalitat davant la Unió Europea, Amadeu Altafaj, ha explicat avui en una entrevista que els líders europeus es prenen molt seriosament el procés a Catalunya. Altafaj fa por a Espanya i provoca l’admiració dels catalans que coneixen la seva trajectòria professional, perquè és una veu autoritzada i reconeguda a Europa. La diplomàcia catalana cada dia és més forta, i la seva incorporació en aquesta operació de màrqueting català serà clau en els propers mesos. Altafaj ha explicat que no hi ha precedents de l’expulsió de 7,5 milions de ciutadans de la UE, i que la Unió actuarà al final amb pragmatisme, per això hi ha una demanda constant d’informació sobre què passa a Catalunya per part dels líders europeus, encara que sigui discreta.
Al Principat, ara és ERC qui torna a estirar un altre cop del carro conscients que les eleccions municipals i les del 27 de setembre no poden tornar a afavorir, al seu parer, una nova majoria convergent. El dia que el diputat imputat socialista David Fernández ha plegat a causa de la pressió pel Cas Mercuri, Junqueras ha explicitat que la seva voluntat és la de construir un nou país net de corrupció amb una nova hegemonia que renovi les elits. Els republicans s’han posat les piles després que el govern hagi deixat anar diversos missatges de forma més o menys subtil cridant a CiU i ERC a elaborar pactes estratègics post municipals a les principals localitats. Uns pactes que segurament, per altra banda, seran necessaris en molts casos, si es dóna una majoria sobiranista.
Bàsicament, Esquerra està molesta perquè Trias va dir fa un parell de dies que confiava que s’entendrien amb Alfred Bosch. El darrer va haver de sortir a desmentir-ho ràpidament. Si ERC anuncia que pactarà amb CiU al minut u, o hi va en coalició o bé provocarà una fuga de vots cap a d’altres opcions més radicals, ara que les esquerres alternatives i no tant alternatives han entrat en ebullició. Pel que fa al setembre, a ERC estan preocupats, entre d’altres coses, pel famós full de ruta que ens hauria de conduir a la independència i que ara s’està discutint. Junqueras defensa un canvi de lideratge en la correlació de les forces per a què hi hagi un partit fort a qui no li tremoli el pols ni hagi de compensar equilibris interns a l’hora de prendre les decisions que ens hauran de desconnectar definitivament d’Espanya. No se’n refien d’Unió Democràtica, que no aposta –encara- per la independència i ha insinuat que intentarà introduir un factor moderador en la discussió del pla a seguir passat el 27S.
Article escrit per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
