Catalunya i la pobresa crònica

Ho diu Càrites, una organització gens sospitosa de fer demagògia. Aquesta associació social avisa que les retallades no són rentables, perquè aboquen més gent a la pobresa, amb la qual cosa s’haurà d’activar programes socials d’urgència. Aquesta associació social, molt seriosa, adverteix al govern català que l’estalvi en inversió social, a la llarga, sortirà molt car. Perquè, és clar, si es redueixen les pensions, els salaris i les prestacions socials, lògicament, una gran part de la població catalana patirà una regressió social i, sobretot, una brutal pèrdua de la seva qualitat de vida. Ja seria hora que el Govern de la Generalitat digués la veritat a la població catalana. Ja seria hora que el govern català informés, amb pels i senyals, que Catalunya es veu impotent per combatre la pobresa amb majúscules. És a dir, que Catalunya només serà un país ric, pròsper, just i responsable, – i podrà combatre la pobresa severa que pateix – si obté un veritable pacte fiscal, un autèntic concert econòmic, per tal de fer possible que el 22.000 milions d’euros, que ens pren cada any l’Estat espanyol i que no tornen, puguin ser recaptats per Catalunya. És una qüestió urgent de totes totes. Cal informar a la població