La victòria del Scottish National Party (SCP) a les eleccions escoceses ha portat a les primeres planes dels mitjans de comunicació els paral·lelismes polítics, històrics i culturals que hi ha entre Catalunya i Escòcia. Ha posat de manifest un cop més que la independència és cada dia més a prop.
L’any 1707 el parlament escocès va ser abolit i traspassades les seves competències a Londres. Van haver de passar més de noranta anys perquè el poble d’Escòcia, mitjançant un referèndum convocat el 1998, recuperés l’autogovern i la camera parlamentaria. Les primeres eleccions es van convocar el 2003 i un any més tard es va inaugurar la nova seu del Parlament a Edimburg, obra de l’arquitecte català Enric Miralles (1955-2000). La decisió de donar el primer premi a la seva proposta va ser polèmica; era un arquitecte forà, poc convencional, i jove (33 anys), encara que amb una trajectòria ja en aquells moments reconeguda (fruit d’una etapa en la que va treballar amb l’arquitecta Carme Pinós, la seva primera dona), que va presentar una proposta interessant però alhora rupturista.
L’Enric Miralles ha estat sense cap mena de dubte un dels grans arquitectes que ha tingut Catalunya –i el món- i un home compromès amb el seu país. L’edifici del Parlament representava per a ell una nova democràcia que havia de portar al poble d’Escòcia a la plena sobirania. Recull un imaginari d’imatges i símbols de la tradició popular escocesa que va saber codificar a través d’un llenguatge molt personal. Estableix una manera de fer arquitectura no monumental que pertanyia al lloc, que es basa en la codificació de les relacions entre la ciutat i el paisatge, els edificis amb la trama urbana i els ciutadans amb la memòria col·lectiva.
L’Enric Miralles va morir el juliol del 2000, als 45 anys, a causa d’un tumor cerebral. No va veure acabat el Parlament, com tampoc les obres més importants que va projectar per tota Europa, i que hagueren donat pas a una etapa de consolidació de la seva trajectòria. Però la seva obra ha continuat de la ma de la que fou la seva segona dona, l’arquitecta italiana Benedetta Tagliabue, que dirigeix l’estudi EMBT a Barcelona. Amb l’arquitecta Elena Rocchi, Tagliabue ha construït els projectes que Miralles havia imaginat i dibuixat: el mercat de Santa Caterina, la torre de Gas Natural i el Parc de Diagonal Mar a Barcelona, el Parc dels Colors a Mollet del Vallés, l’Ajuntament d’Utrech a Holanda o l’escola de Musica d’Hamburg. Si visiteu els seus edificis us adonareu que Miralles va ser també, un català universal.
“The Parliament sits in the land…Scotland is a land…not a series of cities. The Parliament is a shape in people’s mind. It’s a place in mind”
Enric Miralles
