Crònica d’una relació altament tòxica.
1. Si ja difícilment no recordes qui ets…
…per que gran part de la teva gent només coneix la història que Espanya explica de tu. Darrerament inclús comences a creure el que Espanya et diu que ets (que no ets ningú ni tens dret a ser-ho, que mai has existit independent, que el català és un invent de les elits burgeses, que t’has de castellanitzar, que ets insolidària, que mai has contribuït al be comú d’Espanya, que ets econòmicament mantinguda, que tens la mà trencada i malgastes, que et gastes una fortuna en ambaixades i televisions…), i t‘estàs convertint en quelcom que no reconeixes (tens corrupció, ningú se’n recorda de tu, altres països amics han deixat de trucar-te, estàs sempre pendent de petites inversions que celebres com haver guanyat un premi..).
2. Si sents por i inseguretat cròniques…
…tot i que no saps la raó exacta, tens temor quasi tot el temps i et sents intranquil·la. Et fa por dir que no t’agrada la festa dels toros, o que tens llengua pròpia, o simplement parlar-la fora de Catalunya tot i ser la teva pròpia llengua. Tens por dels boicots, de la Guardia Civil, el CNI, Rajoy, Soraya, Montoro, Wert, Gallardón, Bono, Aznar, Zapatero i Alfonso Guerra, 13tv, PedroJ, Marhuenda i la caverna mediàtica, les clavegueres de l’Estat, els militars, els “botiflers” … inclús dels teus apreciadíssims veïns espanyols de a peu, doncs la paraula Catalunya provoca males cares i animadversió.
3. Si alimentes i acarones fantasies d’escapament…
…fantasieges amb tornar a ser independent, amb no dependre de Madrid per res, amb disposar de tots els teus recursos par tal de millorar la vida de la teva gent, amb pertànyer a la UE sense el filtre d’Espanya, i amb que a Espanya també li vagi bé.
4. Si qüestiones la realitat…
…i comences a dubtar de la UE o la comunitat internacional perquè Espanya t’amenaça dient que no ets ningú i no t’acceptaran, penses que el teu esforç econòmic i d’enteniment no serveix de cap de les maneres, te n'adones que la justícia amb el Tribunal Constitucional al davant et menysté i menysprea. I, per sobre de tot, constates que tots els organismes i lleies espanyoles són una presó per a tu, mentre Espanya diu que són la teva alliberació.
5. Si et sents aïllada…
…doncs et resulta impossible mantenir un diàleg normal amb altres territoris amb els que abans tenies una relació tan bona per no despertar la ira d’Espanya, les teves relacions internacionals són mínimes i sovint d’amagat perquè no anar de bracet d’Espanya sovint acaba en conflicte, o perquè simplement ja no et ve de gust relacionar-te amb altres països. Tampoc et relaciones amb normalitat amb nacions germanes com València, Balears, Catalunya Nord, Alguer, franja o l’Aragó… com acostumaves a fer temps enrere doncs Espanya ha conreat la desconfiança entre vosaltres.
Però si arriba un dia en el qual descobreixes que tot gira al voltant d’Espanya, que comences a sentir-te cada cop pitjor, menys nació, menys interessant, menys vàlida, aquell dia en el que te n'adones que has anat perdent relacions amb altres països amics, que només treballes i pagues, que et queixes i protestes per qualsevol cosa (per un comentari d’un ministre, per una tertúlia de 13tv, Intereconomía o TeleMadrid, per un article de El Mundo, El País, ABC, o la Gaceta de qualsevol poble, o simplement perquè altres nacions acorden un referèndum i tu estàs atrapada a la sacrosanta Constitució espanyola), que et costa finançar-te tot i treballar com un ruc i generar recursos suficients, que no pots oferir un futur pròsper als teus fills, que sanitat i educació es debiliten, que es menysté a les persones i a la llengua, que et sents com si estiguessis sempre caminant sobre brases, de puntetes, a la defensiva, atenta a allò que pogués passar no sigui que es desencadeni una altra brega absurda amb el Gobierno, amb Espanya, i amb els espanyols, que ets menystinguda i insultada per ser i parlar diferent, i per voler seguir essent diferent…
I per sobre de tot arriba un dia en el qual descobreixes que vols ser tu i et sents amb forces d’intentar-ho, que pots viure millor sense Espanya, que el temps, les energies i els recursos que fas servir a discussions les faries servir per tindre una sanitat i una educació de primera línia, o tenir un sistema polític i judicial per tal de servir a las persones, una economia forta i internacionalitzada, un idioma reconegut a nivell mundial, i en definitiva un futur digne i pròsper per a tu i la teva gent …¡Ja tens la resposta!
El moment d’anar-te’n és quan creus o sents que aportes de forma sistemàtica més a la relació d’allò que reps. El moment d’anar-te’n és quan, per sobre de la relació que us uneix, sents que t’estàs perdent a tu mateixa.
Es a la baixa autoestima que t’han inoculat per la força i a la inseguretat que se’n deriva on hi son les arrels de la dependència emocional.
I si creus o sents que no pots, cerca ajut, del tipus que sigui, el que pensis que et pot anar millor. Prova, equivocat, aprèn i millora com qualsevol altre país. Relaciona't amb altres països tot i que a Espanya no li agradi, fes negocis amb ells. Cerca aliats. Informa-te’n del que has de fer per separar-te d’Espanya i separa't. Pregunta cóm els ha anat a les altres 110 nacions que s’han independitzat els darrers 70 anys. Evita consellers que et recomanin aguantar una mica més… I finalment, cerca ajut internacional. Però per sobre de tot cerca l’ajut de la teva gent, qualsevol cosa menys seguir abandonant-te.
Pot ser que no hagis sabut fer les coses tant bé com t’hagués agradat, però en qualsevol moment, pots i et mereixes aprendre a fer-les millor, pots i et mereixes encertar i equivocar-te per tu mateixa, pots i et mereixes millorar, per tu i per la teva gent, pels que ja no hi son i pels que vindran.
Sigues tu mateixa!
Aixeca't, Catalunya!
