El que si que queda clar és que caldrà fer molts més viatges, particulars i col•lectius, arreu del vell continent i, sobretot a Brussel•les, Estrasburg, Luxemburg i a Ginebra .Viatges pedagògics ( políticament parlant) . Per altra banda, caldria aprofitar molt millor la gran quantitat de turistes europeus que ens visiten a l’estiu per explicar-los detalladament, amb paciència i cortesia, que som una mil•lenària nació sense estat que vol, d’una forma impecablement cívica i democràtica, emancipar-se dels seus colonitzadors i espoliadors i integrar-se ( com un poble adult) de debò a Europa, sense passar per Madrid . I això ho volem fer sense anar en contra de ningú i, tot sabent, que no serà cap problema per Europa. Perquè, tal com deia Le Monde – en un editorial del passat 12/12/09 – avui en dia, a la UE, la modificació de les seves fronteres internes ja no implica, de cap de les maneres, un conflicte armat.
