La valoració d’unes eleccions varien depenent del cilindre òptic amb que s’analitzen. Les dades però, són immòbils i parlen per si soles. L’estratègia nacional dels partits polítics del nostre país no ha estat encertada, el catalanisme ha crescut però els independentistes ens hem presentat dividits, s’ha confós als votants i això ha debilitat la nostra presència al Parlament, facilitant així una tercera posició al Partido Popular.
Convergència i Unió ha aconseguit 62 escons i Artur Mas serà el responsable de normalitzar el país. S’ho mereix, ha guanyat per tercera vegada i serà el president que fa temps ens mereixem. Amb la CiU més optimista i valenta, amb el discurs més sobiranista de la seva història recent, ha aconseguit doblegar el tripartit, promoure el veritable canvi, la millora del país, i el creixement de tots, de Catalunya.
La sucursal catalana del PSOE ha obtingut els pitjors resultats de la seva història, ha perdut 9 escons, s’ha quedat amb els 28 escons que demostren l’evidència del seu fracàs. Esquerra Republicana ha perdut 10 escons, 11 menys que al 2006, i Iniciativa n’ha obtingut 10, dos menys que fa quatre anys. El PP malauradament ha sumat 4 escons i són ja la tercera força del Parlament de Catalunya. Indiscutiblement la perdedora d’aquestes eleccions ha estat ERC, que ha passat de ser la tercera força a ser la cinquena.
La sorpresa positiva però, ha estat Solidaritat Catalana per la Independència. Tot i no aglutinar tot el moviment independentista, (l’altre candidatura independentista important era Reagrupament, amb 39.793 vots), ha entrat al Parlament per la porta gran, amb 4 escons i per sobre dels nacionalistes espanyols de Ciutadans. El Partit de Joan Laporta és ja la sisena força catalana i serà la responsable d’influir Convergència i Unió en les propostes més valentes, les que ens apropin a la independència.
En conclusió, la victòria de CiU demostra amb contundència que Catalunya és catalana i ho vol seguir sent. Comença una nova etapa amb un accent de catalanitat molt ben marcat. En aquesta nova etapa caldrà que tots els independentistes pugin al carro de Solidaritat i imposin l’accent independentista que ha d’influir el govern de Catalunya, qui sap a més, si amb el temps els socis de CDC serà Solidaritat en comptes d’Unió Democràtica.
