Mentre el país sembla haver entrat en una espècie de guerra civil on el procés se’n va en orris si no hi ha llista unitària com si fos un fi en sí mateix, el Tribunal Constitucional acaba de suspendre la Llei Catalana d’Horaris Comercials, després d’acceptar un recurs espanyol. A hores d’ara la situació és absolutament asfixiant i frustrant. Tant Generalitat com Parlament estan patint la virulència de la poderosa maquinària estatal. Ara més que mai cal transformar Catalunya en un estat independent, o bé dissoldre’ns en aquesta bassa de fang per sempre i fugir.
Qui també ha patit per primer cop la violència de tota una massa enervada ha estat Oriol Junqueras. Tant convergents com ciuopinadors, com també votants d’ERC i gent més apolítica han estat força durs amb l’estratègia republicana. Només la CUP n’ha aplaudit el fons del missatge. La majoria de la gent més aviat hi veu una ànsia de governar i es dibuixen interrogants importants com per exemple què passarà si ERC guanya amb el president Mas? Podem permetre’ns el luxe de perdre aquest actiu? El nou 9N va deixar descol·locada la direcció republicana, que va perdre certa connexió amb el ciutadà i algunes formes de cortesia. Artur Mas, com a president, va sortir molt reforçat de la convocatòria i va pronunciar la generosa conferència de la setmana passada amb el vent a favor. Això ha fet retornar la confiança en el seu missatge, i ha pogut tornar a exprimir el factor messiànic. Caldrà veure però quina durada té aquest efecte.
Com explicava ahir en Guifré, el líder d’ERC va detallar un pla una mica més concret que el del president Mas, però va rebutjar la llista unitària. Es fa difícil saber quin pla és millor, la incertesa és total. Per ser justos, a Convergència tampoc podien esperar proposar un pla i esperar que tothom s’hi adherís sense objectar res. Ningú no pot assegurar del cert tampoc si la llista unitària és millor que les diverses llistes, però en general i vistos els comentaris de la gent, és l’opció preferida per la població. La llista unitària és la forma idíl·lica de projecció en unes eleccions plebiscitàries, però personalment em costa de veure que pugui arreplegar més vots que les diverses candidatures per separat. Per això prefereixo ser prudent, mostrar respecte per tots dos mètodes i no entrar en lluites caïnites que no ens porten enlloc. L'espectacle que la societat està donant a Twitter, per exemple, és patètic; però a la vegada és un símptoma de que hi ha una preocupació, uns nervis i una il·lusió ben sana al darrera. Davant de la disjuntiva, Mas i Junqueras han optat per defensar allò que creuen que és millor i, amb això, queden fixades les posicions dels dos blocs majoritaris del país. Dues maneres d’entendre Catalunya i dues maneres d’entendre com arribar a la plena llibertat. Aquest és el punt de partida necessari per a començar a buscar l’entesa i convocar d’una vegada les eleccions.
La prova de foc que l’estat espanyol esperava ja ha arribat. Cal que mantinguem la calma i deixem de barallar-nos els uns amb els altres com si en la llista unitària o no unitària ens hi anés la vida. Junqueras ha demanat una reunió amb el president i, aquest al seu torn, obrirà una nova ronda de contactes, esperem que definitiva. Al cap i a la fi, com ha dit avui Òmnium Cultural en un comunicat, l’important és posar-se d’acord amb el full de ruta del nou govern i, en això, malauradament, les posicions entre uns i altres encara estan allunyades.
Article escrit per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari 2014
