El dia després de l'enquesta de ciència ficció d'El Periódico en que una candidatura de Podemos, ICV-EUiA i Procés Constituent que es deia Catalunya en Comú, aconseguia una representació important en el Parlament de Catalunya, resulta, que els líders de Podemos i ICV es reuneixen per poder fer efectiva dita llista en comú.
ICV, parla de sobirania catalana i drets socials, però resulta que vol pactar amb Podemos i, aquest Podemos no és Podem: http://in.directe.cat/republica-catalana/blog/12933/podemos-no-es-podem
Podem Catalunya, que va amb Grècia, però no amb Catalunya, parla dels drets socials, de l'atur, de la pobresa i, s'oblida o fa silencia de l'espoli de Catalunya per part d'Espanya!?
https://www.facebook.com/PodemCat
Podemos Catalunya plural, la Catalunya bilingüe, que tot canviï perquè res canviï ja que no saben què canviar o com canviar-ho!? http://catalunya.podemosplural.info/manifest-de-suport/?lang=ca
Podemos, el programa del canvi, que a les autonòmiques 2015 no preveu un programa per Catalunya encara!? http://podemos.info/propuestas/
El que em sembla clar, que això de la casta sembla que no té res a veure amb la monarquia!? http://www.elconfidencial.com/espana/2015-03-16/ni-republica-ni-monarquia-podemos-no-quiere-abrir-el-melon-del-modelo-de-estado_729122/
Podemos parla de la burgesia catalana, però no diu res o fa silenci de la burgesia espanyola!?
Podemos vol un procés constituent a tot Espanya, i per tant, el catalans no podem decidir el nostre propi futur. Si Catalunya és un poble, que vol ser nació, perquè s'ha de sotmetre a la voluntat de tots els ciutadans d'Espanya?
Podemos per a mi és com en Lerroux i la creació del Partit Republicà Radical en el primer quart del segle XX. Lerroux ataca el catalanisme per burges i no anirà amb Solidaritat Catalana, Lerroux amb les seves posicions farà la ruptura de la Unió Republicana i del Partit Republicà Democràtic Federal a Catalunya, la divisió entre republicans solidaris i radicals. Lerroux, del radicalisme verbal anticlerical i obrer, evolucionarà cap a la dreta i el conservadorisme fins accepta a la CEDA en el seu govern. http://www.elcritic.cat/blogs/sentitcritic/2015/05/01/lerrouxisme-en-tons-pastel/
Podemos fa un discurs contra la troika capitalista, però no contra el capitalisme espanyol que perjudica als catalans amb el dèficit fiscal. Però tampoc va contra el sistema capitalista o no proposa mesures contra aquest, si no que proposa senzilles reformes de suposat rescat:
http://podemos.info/wp-content/uploads/2015/05/prog_marco_12.pdf
Pel que fa a ICV, el seu programa de 2015, de moment és el municipal:
http://www.iniciativa.cat/sites/default/files/Programa_marc_municipals_2015.pdf
El programa per Catalunya és de 2012, en el bloc 3, la llibertat per decidir, parlen del juliol de 2010 i la manifestació unitària del setembre.
http://www.iniciativa.cat/sites/default/files/2012_programa_marc.pdf
ICV creu ser un punt de trobada entre federalistes i independentistes. Parla de la crisi, però no desenvolupa la crisi espanyola, si no que va contra la dreta nacional de C i U (Ara CDC i UDC), i no diu gaire de la dreta nacional d'Espanya. Tampoc diu gaire de quin federalisme parla, o de com es farà aquest, però diu que el federalisme i el independentisme tenen com adversari el centralisme.
Els objectius d'ICV són el referèndum o la consulta, però el referèndum a Catalunya o a tot Espanya? I si és a Catalunya i no el deixen fer des d'Espanya què? I si tenim un pacte de defensa per l'autogovern, perquè no anem cap a la independència que és el màxim govern?
Diuen que el futur és la llibertat per decidir, l'autodeterminació, aleshores, si Catalunya és una nació, a què esperem? Perquè si l'estat espanyol no té la voluntat política, a què esperem?
Però tot això es contradiu amb que el referèndum o la consulta necessita exigir la reforma constitucional, i això és subordinar-se a la Constitució espanyola i tenir un punt en comú amb Podemos. Com pensen aconseguir la reforma constitucional? Reformar què? I perquè subordinar-nos a la voluntat de la resta de ciutadans d'Espanya com si els catalans no poguéssim decidir per nosaltres mateixos!?
I la contradicció segueix amb la via federal, amb la plurinacionalitat, amb la Catalunya singular de competències, finançament i identitat nacional!? I com aconseguim aquesta plurinacionalitat, i perquè la singularitat quan podem ser nació o un estat independent? I si tenim una identitat nacional perquè tanta singularitat?
Tot plegat, és un conjunt de fraseologia que no va a cap banda, una indecisió, una indeterminació, una ambigüitat, i la confusió no és gens bona a part de que afavoreix el centralisme o el nacionalisme espanyol.
Respecte a Barcelona en Comú, el seu programa https://barcelonaencomu.cat/ca/programa per fer net i acabar amb els privilegis https://barcelonaencomu.cat/ca/governar-obeint-un-nou-codi-etic-guanyar-barcelona fa gràcia que presenti un desenvolupament, però que no acabi amb el privilegi de la designació a dit. I pel que fa al mandat de la ciutadania, aquest, encara que sigui online, no sembla que la participació hagi estat alta https://barcelonaencomu.cat/ca/prioritzacio-mesures-programa
Barcelona, es va guanyar, amb un número de regidors amb el següent manifest:
https://barcelonaencomu.cat/ca/manifest-guanyem-barcelona En el curs del temps, veurem com la nova política no fa el que feia la dita vella política o què fa. El que si està clar, si volen decidir-ho tot (També un referèndum per veure si el poble de Barcelona s'adjunta a l'Associació de Municipis per la independència), es veu que això no és cap prioritat, i que hi ha temps!?
Pel que fa a EUiA http://www.euia.cat/ també insisteix amb un projecte constituent, encara que parla d'autodeterminació. A mi em fa gràcia, perquè la paraula significa decidir per un mateix, és l'acció per la qual un poble decideix el seu futur polític i, per tant, si es vol un procés constituent a tot Espanya, el poble català no decidirà per ell mateix, no podrà decidir el seu futur polític i, resultarà que tot plegat, serà una trampa o serà un nacionalisme espanyol amagat.
Es deu tractar d'això, perquè després de dir autodeterminació, parlant del projecte federal, de que Catalunya decideixi el llur encaix!? Si Catalunya no és nació, no pot decidir res! I no cal nomenar a Pi i Margall pel federalisme, perquè resulta que si no som un estat sobirà no podrem fer cap pacte amb altres estats sobirans. A veure com es va celebrar la consulta del futur polític? Perquè ja està provat que ni la deixaran fer governi qui governi, vull dir PP, PSOE i, pel que fa a Podemos, ja està vist, que han de decidir tots els espanyols els nostre futur, i, aleshores? Res. Els catalans amb tantes paraules, federalisme, referèndum, consulta, procés participatiu, etc. No farem res, no decidirem res, perquè ens lligant a la resta d'Espanya.
EUiA parla de la confluència de les esquerres, del moment històric en Catalunya, del canvi, però vaja que el canvi són les polítiques de dreta catalanes vagin a l'oposició, però vaja, acceptarem polítiques de dreta d'Espanya, o quines polítiques farem a Espanya que no siguin de dreta, o com anirem contra el capitalisme global o imperialisme econòmic? Si a Espanya no hi haurà democràcia sense referèndum, creuen alguns que podran guanyar per donar-nos un referèndum?
D'Espanya no podem espera res. Els del PSC fa poc van parlar de plurinacionalitat i de federalisme i, del PSOE, ràpidament van dir que com a molt acceptaven la diversitat!? A mi la paraula em fa gràcia, perquè recordo la «diversidad de los pueblos de España» del Franquisme fins l'actual monarquia:
http://politica.elpais.com/politica/2014/09/24/actualidad/1411567945_887435.html
Finalment, pels amics de Procés Constituent: http://www.procesconstituent.cat/ca/ Els hi dic que no vagin amb partits que no volen que nosaltres decidim o que volen un procés constiituent a tot Espanya. Que no caiguin en la trampa dels federalismes que necessiten l'aprovació d'Espanya, ni dels referèndum que necessiten el vist-i-plau d'Espanya, ni de partits que volen reformar la Constitució Espanyola, ni de federalismes singulars o de diversitat. Tot plegat és fum, una boira de confusió, de fraseologia embolicada amb drets socials que no va cap a cap banda i que ens farà perdre l'oportunitat de decidir-ho tot. Nosaltres decidim! Nosaltres som poble i nosaltres volem ser nació! I nosaltres decidirem els drets socials i la Catalunya de demà. Nosaltres i ningú més!
En el fons tots aquests cants de sirena només van contra la independència de Catalunya i defensant un nacionalisme espanyol i un capitalisme també espanyol, el qual, ens segueix condicionant econòmicament els nostres pressupostos i el nostre benestar social.
