“Catalans, sapigueu fer-vos dignes de Catalunya”. Així acabava el discurs de Francesc Macià el 14 d’abril de 1931, quan des del balcó del Palau de la Generalitat proclamava la República Catalana. És un dels grans moments de la història que el país recorda amb orgull, així com la lluita del poble durant el setge de Barcelona el 1714, la resistència a l’Ebre durant la Guerra Civil, el ‘Per Catalunya’ de Lluís Companys o l’arribada de Tarradellas el 1977 i l’Estatut de dos anys després, i fins i tot el referèndum frustrat i procés alternatiu del 9N.
L’èpica d’aquests instants ja omple l’orgull català de molts ciutadans, però no són més que derrotes per la independència del país i victòries per la unitat d’Espanya. Tota la vida molts s’han donat per satisfets rememorant aquests instants. Avui es produirà un d’aquests moments tan preuats, però amb la diferència que per primera vegada, el poble podrà triar entre la primera victòria independentista de la història o l’enèsima victòria de la unitat d’Espanya.
Amb aquest pensament ens hem llevat ben d’hora, ben d’hora els qui us hem escrit cadascun dels últims 1.012 dies explicant el camí dels catalans cap al dret a l’autodeterminació, i no hem pogut evitar trencar la tradició i escriure un article extra matinal i a més, a quatre mans, que anirà acompanyat del nocturn com cada dia, ja amb l’escrutini sobre la taula.
Nerviosos, ens hem llevant sabent que, tot i que no l’havíem imaginat així, avui és el dia. Després d’una campanya electoral boja tant pel que fa la batalla dels polítics com a les converses al carrer, a tothom li ha quedat ben clar que no són unes eleccions normals. És per això que en les últimes hores hi ha nervis, emoció, expectació i ningú parla de res més, ja sigui a l’escala de veïns, a les places, als bars, a la feina o a la universitat.
La ‘majoria silenciosa’ com és costum no es fa sentir gaire en públic, ja sigui perquè estan reflexionant, ja sigui perquè potser no són majoria. Pel que fa l’independentisme, hi ha una doble sensació: eufòria continguda per les bones campanyes de Junts pel Sí i la CUP i les últimes enquestes, però a la vegada vertigen. Por a perdre, que en realitat és por a guanyar.
Tot allò racional diu que la independència guanyarà, però com aquell noi que es presenta a un examen sabent-se la lliçó, hi ha la sensació de por escènica d’última hora. “I si no som prous i ens quedem a les portes?”. Després d’una campanya on l’unionisme sobretot de fora de Catalunya ha fet tenir cada vegada més confiança a l’independentisme, avui arriba el moment inexorable de llançar-se a la piscina. Estarà plena? Aquesta nit sortirem de dubtes, però fa la sensació que l’enquesta a peu d’urna de TV3 i l’escrutini encara estan tan lluny…
“Catalans, sapigueu fer-vos dignes de Catalunya”. Avui és el moment de demostrar a l’Avi que ens sabem fer dignes del país.L’hora de la dignitat ha arribat.
Article escrit per Oriol Jordan i per Guifré Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs aquí
