Catalans a Mauthausen

Aquest cap de setmana es commemora a la vila austríaca de Mauthausen, prop de la ciutat de Linz, on va néixer Hitler, l’alliberament del camp de concentració de Mauthausen, Gusen i Ebensee al final de la Segona Guerra Mundial. Era l’anomenat ‘camp dels republicans espanyols’ on van anar a parar la majoria de catalans que van ser presoners al llarg de la guerra i on molts van perdre la vida i van ‘sortir per la xemeneia’, com deien els ‘capos’ i els guàrdies del camp.
Durant aquest dies hi participa als actes una delegació organitzada com cada any per l’Amical de Mauthausen on hi ha també estudiants i professors de secundària i representants d’organitzacions o d’institucions i ajuntaments. El monument que recorda als deportats està dins el camp en un terreny del govern francès perquè malgrat han passat molts anys des de l’inicia de la transició, encara no hi ha hagut un veritable reconeixement oficial del govern espanyol. Els catalans i espanyols que hi van patir aquests camps encara continuen qualificats d’apàtrides, com volia el govern franquista.
Catalans ‘apatrides’
Per conèixer més sobre aquests fets, la gran obra de referència, i de les primeres, és el llibre de la tristament desapareguda Montserrat Roig ‘Els catalans als camps nazis’ que va publicar el 1977 per explicar com l'Holocaust, el fenomen més terrible de la història contemporània, va afectar directament molts catalans i espanyols. L'obra extraordinària de Montserrat Roig constitueix un monument a la memòria heroica d'aquests homes i dones. A través 50 testimonis vius en el moment de l'escriptura d'aquest llibre, l'autora presenta l’experiència d’aquest deportats catalans alhora que ens ajuda a entendre les dures condicions per a la supervivència en aquests horribles camps de mort. És una lliçó de com enmig de l'horror, alguns eren capaços encara de lluitar per la llibertat i per la dignitat.
El seu valor es remarca a més per la seva tasca documental que aporta molta informació relativa sobretot al camp de Mauthausen. Va recopilar la primera llista dels deportats catalans morts a Mauthausen, que després s’ha anat completant. La confecció d’aquest llibre, tal com va explicar ella mateixa, va ser un llarg malson que semblava no acabar mai. Montserrat Roig sentia que pertanyia a la generació dels ignorants del passat i que calia donar la paraula als supervivents dels camps nazis, Era un projecte per al qual calia sensibilitat i passió, però també compromís i voluntat de compartir i divulgar l’abast de la tragèdia que afligí tots els vençuts de la guerra. Han passat molts anys però encara ens podríem preguntar si hem avançat massa en el camí pioner que ella va marcar amb el seu treball?
Ara que estem en campanya electoral i sembla que tot s’hi val és el moment per denunciar els usos espuris dels conceptes polítics relacionats amb el nazisme i la banalització que en fan alguns polítics i periodistes (periodistes polítics, per descomptat).
Banalitza tant com puguis!
La banalització de nazisme, s’utilitza com un arma ideològica més contra els que no pensen igual, tant contra els independentistes com amb els que fan ‘escratxes’ als responsables dels desnonaments. Això ha esdevingut un fet tristament habitual els nostres dies que s’ha de continuar denunciant per evitar la confusió i la intoxicació respecte a qualsevol moviment social o polític titllat gratuïtament de nazi, com hem pogut anar veient de forma gairebé quotidiana. Aquesta actitud amaga la llavor de intolerància i la barbàrie.
La filosofa Hanna Arendt, que va escriure sobre el judici d’Eichmann a Jerusalem, va dir que el mal era una cosa molt més senzilla del que pensem. Podia ser ‘banal’ i això el fa més perillós. Per ella el problema era la incapacitat de pensar per un mateix i d’empatitzar amb els altres.
Llavors, l’educació, el coneixement, i la informació són l`única vacuna per fomentar el respecte a la persona humana. Hi ha alguns polítics que hauran llegit Maquiavel, però ben segur que no coneixen l’Hanna Arendt.