Casillas sentencia l’Eurocopa

ESPAÑA- ITÀLIA   0-0 (4-2)
Sí amics, és cert. L’efecte Raúl ha confirmat llur importància i, per primer cop en els últims 24 anys, la Fúria Rojigualda supera la barrera psicològica dels quarts de final. Addicionalment, i tal i com hauran observat si estan atents a l’onada de cosmopolitisme bilingüe que recorre tota la pell de brau, el nacional-futbolisme s’escampa a gairebe tanta velocitat com la crisi econòmica. O més.
Davant d’això, la redacció del RivalPetit es va reunir per veure qui afrontava la tasca de redactar la crònica de l’èpica gesta de la Fúria. Algú podria pensar que a l’ambient hi havia com una certa recança i que jo, popota, he acabat amb l’encàrrec per solidaritat amb el de la 13, expulsat d’Itàlia a causa de la nova política migratòria de Silvio Berlusconi i del fet que la meitat de la ciutadania italiana -tots els homes, per ser més exactes- troben indignant la humiliació que els ha infringit en, a casa seva, haver conquerit els drets d’una italiana.
Però no. L’actual Fúria només tenia dues tares. Una és l’escassetat indignant de jugadors del millor Equip de l’Univers a la convocatòria, començant pel Más Listo de la Clase subsector educació per jubilats ociosos, amb els resultats coneguts en forma de prestacions de l'”equipo de todos” a la competició. L’altra, feliçment solventada per la victòria a la tanda dels penals contra una Itàlia sense mig del camp, sense defenses centrals i sense mitja-punta, és la manca d’eufòria ambiental.
Així, quan aquests dies llegim que “la suerte ha cambiado”, que “les tenemos comida la moral a los rusos” i demés deposicions intel·lectuals de la premsa esportiva nacional de la nació de Madrid, en els nostres cors hi ha d’haver les paraules del clàssic: “la llum que veus al final del túnel és un tren que ve cap a tu”. I és que si Déu fos espanyol com diuen els nostres enemics, s’hagués preocupat de dotar-los dels suficients mecanismes civilitzadors com per no haver de tirar de nacional-futbolisme per fer construcció nacional després de 500 anys d’intents fracassats des del pont de comandament, i els gnyé de la foto de més a dalt no estaria ocupant el lloc que ocupa i el zoo tindria un empleat modèlic.
Però no és el cas, així que ens sumem als que reclamen que els russos siguin esportius i facin el passadís que correspòn als legítims campeones quan el proper Dijous comencin els 180 minuts de tràmit que els mafiosos de la UEFA han programat per no reconèixer que la Fúria, com en el gloriós any 1964, torna a la seva posició de Reserva Espiritual de Occidente.