Diumenge, 25 de juliol de 2021 - Edició 1095
La República

Carta a Mario Vargas Llosa

Benvolgut Mario, Si no et sap greu, t’escriuré en llengua indígena perquè és un costum que per certes contrades tenim per tocar la pera. Sí, parlem en català per emprenyar, […]

Roc Casagran
Roc Casagran 13/12/2010

Benvolgut Mario,

Si no et sap greu, t’escriuré en llengua indígena perquè és un costum que per certes contrades tenim per tocar la pera. Sí, parlem en català per emprenyar, ja ho saps, oi?

Primer de tot, m’agradaria dir-te que sóc molt partidari que els intel·lectuals es mullin. Com que sou gent llegida i sembleu intel·ligents, trobo perfecte que prengueu partit, que reflexioneu sobre allò que us envolta, i que no us quedeu tancats dins de cap torre d’ivori, sobretot perquè així podeu guiar el populatxo beneit. Tu t’has posicionat i has dit el que creies, sense pèls a la llengua. Enhorabona, doncs, per la valentia.

El que passa és que de vegades la llengua se t’ha descontrolat i hauries vigilar de no enganxar-te-la amb la frontissa de la porta del no-raciocini o de les mitges veritats. Sense anar més lluny, en el discurs que vas pronunciar quan et van lliurar el premi Nobel de literatura d’enguany, vas deixar anar algunes perles. En comentem un parell?

Vas opinar sobre la transició espanyola i vas posar-la com a exemple de model impecable. Tan poc crític, ets? Vas repetir la paraula “llibertat” un parell de cops i vas passar per alt que simplement és una continuació d’allò que vam tenir (que va ser una dictadura feixista, eh!). Vas obviar que el cap de l’estat és aquell que va designar Franco i que encara avui, trenta-cinc anys més tard, perduren tics d’aquell passat, i que si, per aquelles coses de la vida, alguns decidim d’esdevenir “lliures” els tancs se’ns llançaran al damunt. Quan arribi aquest moment, et veurem opinar a favor de la pau i de la llibertat? Seràs el portaveu dels que ataquen o dels que es defensen?

I la segona perla. Vas contraposar patriotisme i nacionalisme. Patriotisme, bo. Nacionalisme, caca. He procurat posar-me al teu lloc i comprendre-ho, però no me n’he sortit, em sap greu. Dius que els nacionalismes són excloents i que retallen l’horitzó intel·lectual. No ho comparteixo, però t’ho accepto, si vols. De totes maneres, si fos així, per què no penses que el patriotisme també és el mateix? L’única diferència, entenc, és que el patriotisme és el que hi ha darrere d’un estat i en canvi el nacionalisme és el sentiment dels que voldrien ser-ho, però no ho són. Per què dues balances per mesurar el mateix? L’argument trontolla una mica, no creus? La frontera del bo i el dolent només és allò establert? I quin és el punt en què la realitat està establerta? Pel nostre país deu ser el segle XVIII, imagino, oi? I pel Perú? L’arribada de Colom?

Ja tens una edat, Mario. Ho pots fer molt millor. I si em deixes donar-te un consell com a membre del populatxo beneit, no et creguis tot el que t’expliqui la Rosa Díez. Fa temps que no toca quarts ni hores, la pobra.

Atentament,