Benvolgut alcalde, li escric breument sobre dues qüestions puntuals que potser són del seu interès. La primera està enquistada a la Plaça Joanic i és un repte que des de fa temps espera, com el nus gordià, un alcalde que el resolgui. I la segona qüestió està relacionada amb el fòrum o àgora cívica que des de fa poc s’ha constituït a la Plaça de Catalunya.
La Plaça Joanic va ser remodelada i manté una més que digna naturalesa gracienca. Però amb la millora una cosa va quedar en fora de joc. A la vessant sud de la mateixa hi destaca la xacra irresolta d’una construcció tant alta com alguns edificis del costat de ponent de la plaça. A la foto del ciutadà Guillem Carbonell (imatge adjunta 1) que he baixat d’Internet es pot veure clarament el nus urbanístic esmentat. Suposo que als anys 70 del segle passat, es pretenia que a tota la plaça les cases baixes les substituissin els edificis alts.
Però un cert sentit de conservació urbana arribà a Gràcia i frenà la febre del mal totxo. La Plaça Joanic es renovà i aquest bloc de pisos de la cara sud quedà dret, com un pegat. I la qüestió és, benvolgut senyor Xavier Trias, que si ens mirem aquest edifici i el del seu costat com un tetris es fa evident que el bloc de pisos més alt es podria tallar a una mida adequada i encaixar-lo en l’espai buit del costat just damunt de l’escola audiovisual La casa del cine. Amb aquesta operació la banda sud de Joanic quedaria perfectament equilibrada (imatge adjunta 2). Aquesta permuta entre propietaris de Joanic me la plantejava cada dia, al llarg dels més de vint anys que vaig viure al Guinardó, quan baixava al centre i em trobava de cara la deformitat urbanística. Parat al semàfor d’Escorial-Joanic pensava que seria una prova d’esforç cívic per a un alcalde entrant i que les negociacions per a compaginar interessos seria un tema mereixedor d’una retransmissió capitulada per TVC o d’un documental sobre gestió i civisme solidari al nostre municipi.
Oratòria
La segona qüestió que em permeto plantejar-li senyor alcalde, té a veure amb l’àgora o fòrum de ciutadans de la Plaça de Catalunya. Abusant de la seva atenció em permeto demanar-li que l’ajuntament presti atenció a aquesta recent i massiva necessitat d’expressió col·lectiva que s’ha generat a la plaça i propicii la creació d’un espai fixe de debat polític, cultural i tècnic amb la finalitat que s’hi desenvolupin activitats oratòries en condicions adequades. (imatge adjunta 3)
Barcelona, en el seu mandat, podria assolir el rang de capital europea de l’oratòria, disciplina que ja s’està treballant a la nostra ciutat amb cursos a l’Ateneu Barcelonès i de manera indirecte des de fa molts anys en l’aprenentatge actoral. De tota manera, i ara me n’adono, es podria interpretar la meva demanda com una ironia al·lusiva a Demòstenes i relacionada amb el seu combat amb les erres, però com deia favorablement en Ramon Barnils, “la manera de parlar del Trias descara la seva humanitat”. Per tot això, descartant absolutament qualsevol mena de sarcasme, em permeto insistir en demanar-li un espai cobert, estable, amb característiques idònies i que compti amb el suport d’entitats privades i d’altres de públiques i entre les que s’hi haurien d’incloure les televisions. L’Ajuntament de Barcelona hauria de dedicar una part de la seva tasca política i ciutadana a promoure el debat permanent d’idees en una àgora o fòrum que serveixi per a descobrir nous talents de l’oratòria, una de les arts de l’aprenentatge clàssic i fer visible l’estat de les idees dels ciutadans i ciutadanes de la ciutat, del país i del món. El programa d’activitats que es desprèn d’una iniciativa d’aquesta mena és molt ampli i pot incloure la participació de figures mundials d’aquest art de la paraula.
Rebi una cordial salutació[soliloquy id=”226032″]
