Carroll ha tornat; i es ven viu!

Ahir vaig poder veure – per fi – la nova adaptació del conte d’en Carroll a mans d’en Tim Burton. I sincerament m’esperava molt mes. Ja havia vist algunes imatges fora dels tràilers de rigor, prèvies al visionat del film. Creia que a part dels efectes de color – Vaig veure-la en versió normal – amb trobaria un toc de Sleepy Hollow mes proper a l’autentica descripció Carrolliana. Si, es fosca i amb caps decapitats i arbres retorçats, però n’és una caricatura d’en Harry Potter, Croniques de Narnia i del Senyor dels anells amb la flaire ensucrada de Disney – Productora i valedora dels drets d’autor – , sense l’efecte Burton com va passar en el planeta dels simis, que no l’hi varen deixar ser ell, i fa que es converteixin en les seves pitjors pel.icules de bon troç. Del repartiment d’actors, solament el seu actor fetitxe que resol el seu personatge, donat-l’hi una volta mes en Jack Sparrow, ho aconsegueix per aprovar-l’ho amb nota. La resta fa mes nosa que servei. Una gran decepció. Sort que a dia d’avui tenim un altre autor amb l’esperit Carrollia en mans d’en Mathias Malzieu a llibres – brillants i a preu assequibles – com: La Mecanica del Corazón – Una nova versió sota al meu parer de Pinocho – i La alargada sombra del Amor, recentment publicada. Però, si voleu endinsar-vos a Marvilia – Nom original de Wonderland, segons Frank Beddor -, el món re-versionat del clàssic, cal que us llegiu: Guerra de Espejos i la seva seqüela: Roja – pendents de l’ultima entrega de la trilogia – on arribareu a pensar que de debò existeix la màgia, però , no apta per a menors o gent amb l’estomac delicat .