L’última setmana de la campanya per les municipals està sent tant o més moguda que l’anterior, ja que uns quants noms propis plens de polèmica acaparen l’atenció. El primer és el d’una monja que, contra tot pronòstic, no és Teresa Forcades –tot i que també ha tingut la seva dosi de protagonisme aquests dies-. Es tracta de Sor Lucía Caram, que va rebre el premi de Catalana de l’Any fa un mes. La monja dominica, d’origen argentí, és coneguda pel seu independentisme, el seu barcelonisme i el seu mediatisme, que utilitza per defensar les causes més nobles de la humanitat.
Caram ha denunciat aquesta setmana moltes pressions per part del govern espanyol per silenciar-la. La nunciatura del Vaticà l’ha cridada a consultes, i ella ha assegurat que darrere de l’estirada d’orelles hi ha l’executiu de Rajoy i una multitud de lobbys catòlics que l’envolten. Així, Sor Lucía Caram està més activa que mai i aquest dimecres fins i tot ha participat a un acte de campanya amb el president Mas, a qui no amaga l’admiració, i Xavier Trias. La reacció de la monja és valenta, i és un signe que com més atacs rebi, més es rebel·larà.
Sens dubte, Caram hauria de ser un model per a tots aquells ajuntaments que han rebut aquesta setmana la notificació de la Junta Electoral per retirar les estelades dels edificis oficials. Alguns obeiran, ni que sigui fins dilluns vinent al matí, mentre que d’altres desafiaran la decisió instigada per Societat Civil Catalana.
En efecte, la Junta Electoral és un altre nom propi de la setmana, així com Plataforma per Catalunya. El partit xenòfob, que no ha fet massa soroll en aquesta campanya, ha vist com uns quants dels seus exmilitants anaven a les llistes de Ciudadanos i danyaven el partit d’Albert Rivera quan tot s’ha descobert. C’s ha retirat la seva candidatura a Barberà del Vallès quan s’ha adonat que un membre de la llista havia estat a l’ultradretà PxC. Ara bé, resulta que a L’Hospitalet i a d’altres poblacions similars hi ha també elements d’aquest calat, però els de Rivera no retiraran les candidatures. És clar, la segona ciutat del país pot passar a ser un dels seus grans feus i no seran tan ‘regeneradors’ com per deixar escapar l’oportunitat.
Per últim, a tot aquests embolics s’afegeix el fet que el parlament de Dinamarca hagi votat una resolució en què insta Espanya i Catalunya a seure i trobar una solució pactada a la qüestió independentista. És el primer parlament d’un estat que ho fa a tot el món, però fins i tot allà han arribat els tentacles de l’Estat espanyol. Tot i que al final ningú ha votat en contra (64 vots a favor i 41 abstencions), el primer partit de la dreta danesa ha canviat el seu vot comparant-ho amb el parer que va mostrar en el debat parlamentari de la setmana passada. Com és això? La vella diplomàcia espanyola és omnipresent i intentarà boicotejar tots i cadascun dels esforços que es facin per internacionalitzar el procés. Saben que amb l’acceptació del món, ells ja no hi tenen res a pelar, així que lluitaran per aquesta batalla tan decisiva.
Article escrit per Guifré Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs aquí
