Dissabte, 12 de juny de 2021 - Edició 1052
La República

Cara o creu

Fa dies que em barallo amb el destí per viam si em ven alguna dosi de bona sort, però pel que sembla, la moneda mai cau de cara. I ho […]

Pep Antoni Roig
Pep Antoni Roig 20/01/2009

Fa dies que em barallo amb el destí per viam si em ven alguna dosi de bona sort, però pel que sembla, la moneda mai cau de cara. I ho reconec, de vegades m’agradaria estar dins alguna pel.lícula de Woody Allen i poder pausar la vida just quan la moneda gira en l’aire -igual que a Match Point-, però no puc fer-ho, entre d’altres coses, perquè no sóc ningú. I enrabassant-me amb l’atzar, penso en la frase que em vaig inventar quan era petit a l’escola: tens més mala sort que el Cúper.

Us ho juro que la deia. Sempre, a tothom a qui alguna cosa no li sortia bé; era com un coixí de tranquil.litat adonar-se que la desgràcia d’un o d’altre no tenien ni punt de comparació amb el malefici de l’entrenador argentí. Perquè, ara que m’hi fixo, crec que no he conegut mai ningú que estigués tant de pega com ell. Per fer-ne un breu resum, podríem dir que Héctor Cúper va ser l’entrenador que va aconseguir col.locar líder a l’última jornada de la lliga d’Argentina a Huracán, per bé que finalment va empatar l’últim partit del campionat i va regalar el títol Clausura 92′ a Independiente. També va ser l’entrenador que va agafar el Mallorca recent ascendit de 2a divisió i al primer any va col.locar-lo a una final de la Copa del Rei que els balears van acabar perdent a la tanda de penals contra el Barça de Rivaldo, Figo, Hesp o Guardiola; el cas és que l’any següent va portar l’equip fins a la final de la Recopa d’Europa que perdria davant el Lazio a cinc minuts del final. Però el malefici no s’acaba aquí. Davant l’èxit aconseguit al Mallorca, va fitxar pel València, on va perdre consecutivament dues finals de la Lliga de Campions, les dues primeres de la història del conjunt ché: la primera contra el R.Madrid (3-0), i la segona davant el Bayern de Munic a la tanda de penals. Dolorós. Tant que, per acabar-ho d’adobar, l’any següent va firmar com a tècnic de l’Inter de Milà, on al seu segon any a l’equip, una plantilla amb jugadors com Ronaldo, Vieri, Toldo, Recoba o Cannavaro va acabar perdent el campionat a l’última jornada de l’Scudetto, amb una lliga que acabaria guanyant la Juventus. I sí, per si no ho recordàveu, l’equip a qui Rivaldo va marcar de xilena el millor gol de la història del Barça era el València de Cúper, que a l’última jornada de lliga va arribar al Camp Nou com a quart classificat amb accés a la Lliga de Campions i en va marxar com a cinquè classificat i amb accés sols a la UEFA, i tot per culpa d’una genialitat estratosfèrica a l’últim minut.

Davant els fets, potser tenia raó i m’hauria d’aferrar a l’esperança que no tinc tanta mala sort com Cúper, només pel fet d’intentar veure-ho tot una mica més clar. El que passa és que l’atzar -com el futbol- és tant injust, que com més intentes buscar la sort menys l’acabes trobant i viceversa; alguns en diuen llei de vida. Sí, la mateixa llei d’arribar a casa i trobar-la destruïda amb la teva família desapareguda pel sol fet d’haver nascut a una banda o altra de la franja de Gaza.
Al seu costat, fins i tot Cúper és un afortunat.