Dimecres, 12 d'agost de 2020 - Edició 748
La República

Campanya de la por!

Vivim immersos en una contínua i persistent ‘campanya de la por’. Una ‘campanya de la por’ que no cessa, que es manté implacable i que no té miraments. La primera […]

Ivet Castaño i Vilella
Ivet Castaño i Vilella 06/02/2018

Vivim immersos en una contínua i persistent ‘campanya de la por’. Una ‘campanya de la por’ que no cessa, que es manté implacable i que no té miraments. La primera vegada que vaig sentir aquest terme de ‘campanya de la por’, era l’època en què anàvem pels pobles, entitats, associacions a fer xerrades parlant del sistema de pensions que podríem tenir en una Catalunya independent. Accions com aquesta les fèiem per a combatre aquella  ‘campanya de la por’ que l’estat espanyol es dedicava a propiciar per tots els  mitjans que tenia a l’abast, és a dir, tots. El nostre combat és amb les idees, amb donar arguments sòlids, contrastats i objectivables. La seva ‘campanya de la por’, aleshores, es basava amb un relat absolutament esbiaixat amb una població objectiu molt definida: la gent gran. Què miserables!

Ara, la ‘campanya de la por’ va més enllà del biaix sobre determinats temes, ataca directament a les llibertats més fonamentals de cadascun de nosaltres. Aquests últims mesos hem patit empresonaments, exilis, amenaces, cessaments,…a tot un Govern i a un President escollits democràticament, a dos líders d’entitats cíviques i pacífiques, a professors d’institut per a fer la seva feina, a empreses per a ser sospitoses de no sabem ben bé què, a tuitaires, a periodistes, a humoristes,…i l’últim, el cas del mecànic de Reus, en Jordi Perelló, a qui se l’acusa de delicte d’odi per negar-se a arreglar-li el cotxe a un policia nacional ‘per principis’. Aquesta és la vertadera ‘campanya de la por’, la campanya que reprimeix i que pretén tenir-nos callats, atemorits, amb dubtes,…i això és el que hem de combatre amb totes les nostres forces i energies. Estem parlant de dignitat i democràcia i no ens ho podem deixar prendre per ningú.

I aleshores, la pregunta que em faig és: si després de tot el què hem vist, del què veiem, després de tot això, creiem que s’aturaran? Avui l’independentisme és una opció il·legal a l’estat espanyol, i ho demostra la interlocutòria de l’Honorable Conseller Forn, ho demostren les citacions judicials que s’han fet, ho demostren els tres mesos de presó dels nostres presos polítics,…per tant, algú dubta? Vivim en un estat repressiu i autoritari.

Per tant, davant d’aquests fets, perquè són fets, només es pot fer una cosa. Resistir i protegir la institució de la Presidència de la Generalitat. La Moncloa no pot decidir qui és el President de la Generalitat i per tant, ara cal més sentit d’Estat que mai, més complicitats amb la resta de forces sobiranistes que mai, ara cal anar a la una perquè no ens podrem plantejar el futur del país amb l’amenaça constant.

 
Ivet Castaño i Vilella
Presidenta comarcal del Bages del Partit Demòcrata 

Relacionats