Dissabte, 26 de setembre de 2020 - Edició 793
La República

Camp Nou: concert per la idiotesa

El senyor Oriol Junqueras, persona a qui respecto perquè s’ha guanyat el meu respecte, ha dit un despropòsit en afirmar que “si cal lluitar 40 anys més per la independència, […]

Ricard Biel
Ricard Biel 03/06/2013

El senyor Oriol Junqueras, persona a qui respecto perquè s’ha guanyat el meu respecte, ha dit un despropòsit en afirmar que “si cal lluitar 40 anys més per la independència, lluitarem”. La frase és bonica i queda bé, però el problema és que no té sentit. De fet és un contrasentit, i per dues raons: en primer lloc, si d’aquí a quaranta anys hem de continuar lluitant per la independència, la pregunta que s’imposa és: què nassos haurem estat fent durant aquests quaranta anys, sobretot tenint en compte que amb una DUI, que curiosament el mateix Junqueras contempla sabent que és l’única via, s’acabaria aviat el bròquil? I en segon lloc, si d’aquí a quaranta anys hem de continuar lluitant per la independència, la qüestió retòrica és: la independència de quina nació? Perquè és una evidència palmària que si d’aquí a quaranta anys no som independents podem estar ben tranquils, perquè ja farà molts anys que no serem catalans, sinó bons espanyols, que és exactament el camí de pet cap a la lamentable assimilació, i a marxes forçades, que portem ara mateix mentre el poble es dedica a caçar mosques a cop d’estelada. Això sí, amb festiva il·lusió.
 
I parlant de festes, ara els catalans s’han superat en allò en què són insuperables. Felicitats. Ara ja no organitzen festetes, sinó que es dediquen a celebrar festasses, perquè es veu que el tamany (en català, grandària) sí que importa. Ara estan il·lusionats amb la nova sensació, que serà omplir el Camp Nou de música, espelmes i estelades, en un nou acte de masturbació col·lectiva: molt plaer, nul·la productivitat. Com sempre. Ara voldran demostrar al món per enèsima vegada com de simpàtics i ben parits arriben a ser. Altrament no se m’acut el sentit de la festa, atès que d’una banda els assistents seran els ja convençuts, i de l’altra el món que potser s’ho mirarà, veurà estupefacte que l’endemà de la festassa els catalans continuen passius, masoquistes com sempre vers el futur que diuen desitjar muntant numerets. La festassa del Camp Nou, doncs, no només no serà positiva per a l’independentisme, sinó que els catalans mateixos s’encarregaran que esdevingui perjudicial en alimentar un cop més amb la seva letal inacció la manca de credibilitat de l’anhel d’independència que diu tenir aquest poble. Com més faramalla pastanaga per maquillar la pròpia covardia, més descrèdit té l’independentisme i més raons regalades a l’enemic. I és que té raó l’escòria Duran quan diu a Madrid que, del “tema sobiranista, res de res més enllà de declaracions”. I té raó el pseudoprogre feixista Alfonso Guerra quan diu que això del “dret a decidir” no existeix enlloc del món, i que el que existeix és el “dret a l’autodeterminació”. I per cert, també té raó el president dels espanyols Rajoy quan diu que els estats petits no pinten res. De fet, amb aquesta afirmació es mostra preocupat pel futur d'Espanya. Sap que, sense Catalunya, Espanya quedaria un país petit i, efectivament, pintaria menys que res perquè ara, sent gran,  ja no pinta mitja merda. L'honestedat d'aquest home és commovedora.
 
L'aspecte del llenguatge és justament el més sensacional de la festassa del Camp Nou, que els catalanets de l’estelada han anomenat “concert per la llibertat”. Independència? Ecs, i ara! “Llibertat”, que és més guai i simpàtic. Insuperable. Sensacional. Hi havia una vegada un cuiner que explicava com es fa una truita però curiosament en cap moment no anomenava la paraula ou. Un fenomen, aquest cuiner. Sobretot perquè, a més, resulta que feia la truita per promocionar els ous de la seva granja. Ah, però els catalanets són molt astuts, i la raó per la qual parlen de “llibertat” en comptes d’”independència” és per no espantar ningú i atreure els no convençuts, segons diuen. En fi. La imbecil·litat dels catalans els fa creure que la resta de gent és també imbècil, i per això els venen eufemismes ridículs d’aquesta mena. És el que té la mesquinesa, l’infantilisme patètic, la pusil·lanimitat, la petitesa de mires i la covardia d’aquest poble. “Hem de sumar”, diuen. Ep, i amb raó: qui s’oposa a la bonica paraula llibertat? Qui no la veu amb bons ulls? Fins i tot, amb aquest missatge tan integrador de “llibertat”, els espanyolistes assistiran al Camp Nou sentint-se perfectament còmodes amb el lema de l’acte. Serà un cas únic al món on es fa sentir còmode l’enemic en una reivindicació que suposadament té l’objectiu de deslliurar-se justament d’aquest enemic. En fi.
 
El nivell de subnormalitat del poble català no deixa de sorprendre’m. La seva superació no només es manifesta en la diversitat de formes que adopta, sinó també en la intensitat cada cop més creixent que comprenen aitals formes, a la qual el pas del temps, dels esdeveniments, ajuden a potenciar i evidenciar. En fi, res més a dir, perquè suposo que no cal que aconselli als entusiastes llibertaris… vull dir independentistes del “concert per la llibertat”, que celebrin la festassa amb un bon vi. De La Rioja, naturalment, que per alguna cosa és el vi més venut a Catalunya, terra de mals vins. El dubte ofèn.
 
Ricard Biel

Relacionats