Els aturats augmenten en 18.800 a Catalunya el tercer trimestre i ja hi ha 840.400 aturats. La taxa d'atur se situa a Catalunya en el 22,56%, segons l'última Enquesta de Població Activa. Catalunya està en el primer lloc del rànquing de les comunitats que han patit més pèrdues de llocs de treball en l'últim any.
El nombre d'aturats a Espanya és de 5.778.100 persones. La taxa d'atur supera per primera vegada en la història el 25%. En el tercer trimestre, el nombre de famílies que tenen tots els seus membres actius a l'atur se situa en 1.737.9000. En canvi, el nombre de llars en els que tots els seus membres estan ocupats ha disminuït en 536.700.
Tenir quasi la quarta part de la població activa aturada a Catalunya i més de la quarta a Espanya ens fa acostar a percentatges del Magrib. Especialment pel que fa a l’atur juvenil. Però el més greu no són les dades en sí mateixes, sinó la passivitat del Govern espanyol i la paràlisi del català, perquè no tot és degut al dèficit fiscal.
N’hem parlat altres vegades, però cal insistir-hi. Reformés de calat no hem vist cap. Només menys del mateix, especialment en serveis públics. I igual o més del mateix en l’estructura burocràtica, que és la base del clientelisme polític dels grans partits estatals i autonòmics: exèrcit, senat, diputacions, i consells comarcals intactes.
L’aparell burocràtic intacte. L’aparell judicial, també, al marge del que s’ha vist en el darrer incident: el Consell General del Poder Judicial ha aparcat l’informe hipercrític d’una comissió de magistrats sobre el capteniment de la banca davant les execucions hipotecàries. I tot això en la mateixa setmana en la que els suïcidis i els intents de suïcidis de desnonats han aparegut en els titulars dels diaris.
Cap reforma del sistema bancari seriosa i amb demanda de responsabilitats a dirigents i responsables reguladors. I podem continuar amb la gasiveria franco-alemanya, preocupada d’amagar els forats de part dels seus bancs i reclamar que es rescati els bancs espanyols perquè tornin els deutes que han contret gràcies als préstecs lliurats principalment amb grans empreses espanyoles oligopòliques (les de la llotja del Bernabeu). I fer-ho a costa dels ciutadans.
Cap reforma seriosa i valenta cap a una economia verda. Només pals de cec i ziga-zagues que desorienten i perjudiquen les pimes que havien apostat pel sector de la sostenibilitat. Cap reforma a fons del subsidi d’atur, amb la conservació dels aparells burocràtics i la pervivència de sistemes especials com el PER que expliquen la condemna eterna a la dependència i l’assistencialisme a la població andalusa i extremenya.
I suïcides polítiques d’innovació i recerca a Madrid i a Catalunya, desaprofitant el moment crític per formular canvis en profunditat en estructures anquilosades, com el CSIC (només l’estan asfixiant), i canvis a Catalunya. Sota l’excusa de la manca de diner, s’amaguen dos anys de desorientació i desmoralització del sistema de R+D i les seves agències.
És evident que el centre-dreta català al Govern ha aprofitat l’onada popular cap a la independència per surfejar el tsunami i de pas amagar incapacitats i opcions ideològiques que s’han aplicat aquests dos anys. Però aquest oportunisme no altera el fet que l’objectiu de l’Estat propi és per la societat catalana un horitzó d’esperança i de rellançament.
En canvi, la dreta espanyola, que hegemonitza també l’esquerra, si es pensa que de la batalla contra la independència en traurà altra cosa que no sigui continuar caient en el pou on l’arrossega un Estat fallit, –perquè els seus fonaments són la ineficiència i el càstig a la iniciativa–, va molt errada.
Caminem cap a xifres Extremenyes: 33% d’atur, 33% de funcionaris (a Espanya, menys de la tercera part a Catalunya) i 33% d’economia de serveis de poc valor afegit. Amb la Catalunya exhausta o independent, les tres R (Rajoy, Rubalcaba y Rosa Díez) ja cal que es posin les piles per reformar-se
http://www.economiadigital.es/cat/notices/2012/10/cami_d_extremadura_35450.php
