Dilluns, 21 de setembre de 2020 - Edició 788
La República

Camí desbrossat

Habemus full de ruta per la independència de Catalunya. Si us haig de ser sincer, m'ha sorprès gratament veure la claredat amb la qual el text expressa la voluntat inequívoca […]

Eric Herrera
Eric Herrera 31/03/2015

Habemus full de ruta per la independència de Catalunya. Si us haig de ser sincer, m'ha sorprès gratament veure la claredat amb la qual el text expressa la voluntat inequívoca d'iniciar el procés cap a la creació de l'estat català independent. La meva incredulitat en certs sectors del sobiranisme em feia pensar que la barca del procés encara ens marejaria una mica més, i la veritat és que ara mateix tenim damunt la taula un document signat pels dos grans partits catalans i les entitats majoritàries del país que fa impossible les segones lectures i molt difícil el putaramonisme. Per començar, el fantasma que les eleccions del 27S no s'acabessin celebrant s'ha esvaït, i el que és més important, aquesta contesa electoral s'ha convertit, ara sí, en un autèntic plebiscit per decidir el futur polític immediat del nostre país. Només dos entrebancs, o potser incerteses, hauríem de tenir en compte a partir d'ara. Un és la incògnita de saber com serà i en quina mesura la reacció de l'estat quan el 28S es proclami la voluntat d'iniciar el procés independentista, i sobretot, quin serà el preu real que el poble català en voldrà pagar. Francament inquietant. El segon, és l'espectre constant de la desmobilització a causa del cansament produït per la desorientació i -potser- la covardia de continuar dient les coses clares a partir d'ara. En aquest sentit, de tant en tant seguirem sentint els tribuneros del procés rondinant i insistint amb la llista única -que no unitària, laminant encara més la paciència dels catalans. Encara que, és evident que aquest debat ja és demodé i ha quedat totalment en via morta per una raó molt senzilla; per molts escarafalls i rabietes que es facin, si un no vol no hi haurà llista única, en canvi, el full de ruta signat que precisament no contempla aquest debat, ja no es pot trencar a no ser que algú vulgui una trencadissa de dimensions desconegudes. La gràcia dels pactes és això, que són pactes, i aquests hi són per complir-se. Doncs aquí estem, contents i esperançats perquè ara ja tenim l'arma per eixamplar la base social de l'independentisme, i la palanca perquè cadascú pugui convèncer més gent en el seu àmbit més proper. Tenim feina, molta feina que cal fer-la amb intel·ligència i eficiència perquè ens hi juguem la creació d'un nou estat en el concert de les nacions lliures. Som-hi doncs, i de passada, moltes gràcies als líders polítics que han fet possible aquest acord. De debò, moltes gràcies.

Relacionats