Dilluns, 25 de maig de 2020 - Edició 669
La República

Cal conjugar i aplicar el verb convèncer

Estic emprenyat, molt  emprenyat -no pas  per  raons polítiques- però  de tota  manera voldria expressar, amb tota la rotunditat,  el meu enuig (aquest  sí clarament  polític) perquè s'acabi, immediatament, aquesta […]

Josep Maria Loste
Josep Maria Loste 06/12/2014

Estic emprenyat, molt  emprenyat -no pas  per  raons polítiques- però  de tota  manera voldria expressar, amb tota la rotunditat,  el meu enuig (aquest  sí clarament  polític) perquè s'acabi, immediatament, aquesta polèmica tan eixorca, i  alhora tan cancerígena, segons la qual en Mas pujoleja i en Junqueras caroteja. Aquesta polèmica  d’enfrontament de curta volada ( de vol gallinaci) entre  CiU i ERC,  sobre el sexe  dels àngels.  No, no i no  conciutadans  de Catalunya, en aquests moments no podem perdre el  temps  amb  controvèrsies estèrils. Ara hem d’anar per  feina: hem de construir un país  que té  moltes mancances  vitals. Ara i aquí  tenim   un problema molt  greu, el gran problema de debò: a hores d’ara, a casa nostra existeixen, com  a mínim, 750.000 indecisos, que  són més propers al  NO que no pas  al  SI,  i cal   reconvertir-los de totes totes.

És urgent que la gent del carrer, el poble català  de base, s’impliqui  i comenci a convèncer indecisos, tot fent un tallat;  és a dir, a través  d'arguments simples, però no simplistes. Cal fer servir arguments, del  dia  a dia, sobre  qüestions  que neguitegen a  la gran majoria  de  la població catalana, la  qual  cosa  es resumeix en la  dada empírica bàsica. Si Catalunya no disposa, aviat, d'una sobirania plena, res tindrà sentit a  casa nostra i esdevindrem definitivament, i per molts segles, un país del tercer món.  Ha  arribat  l'hora de conjugar, d'una forma fefaent, el verb convèncer.  No tenim massa  temps, però  tots  tenim  la  obligació de sumar  i  no pas restar, multiplicar i no pas  dividir  Hem de sortir del pou del pessimisme i la malastrugança i tornar a la velocitat de creuer  dels  anys 2012 i 2013. A l’any 2015  ens ho jugarem  tot: si  som capaços d’albirar  l’autèntica llibertat nacional ( la sobirania plena  amb  justícia  social i equilibri  territorial) o bé  la defenestració  de  Catalunya . La situació  és  crítica,  o  ens posen les piles de debò  o bé “finis  Catahaloniae” per  sempre.

Relacionats