Dimecres, 14 d'abril de 2021 - Edició 993
La República

Boqueria 357 o l’abisme que tenim al davant

No sé quin escriptor català va dir que mai no criticaria un altre escriptor català mentre el nostre país no fos normal, és a dir, que tenint tants enemics a […]

Roc Casagran
Roc Casagran 26/11/2007
No sé quin escriptor català va dir que mai no criticaria un altre escriptor català mentre el nostre país no fos normal, és a dir, que tenint tants enemics a l’exterior era absurd posar-nos a fer la guerra a l’interior. És una lectura que em sembla interessant, que va en la línia de defensar la unitat d’acció, de no barallar-nos entre nosaltres perquè això no fa més que beneficiar l’altre (digues-li Espanya, digues-li França, digues-li capitalisme salvatge, digues-li com vulguis). Però tots estareu d’acord que a aquesta “vista grossa” cal posar-hi uns límits, i el dilema (i el debat) justament rau aquí: on posem aquesta frontera, què és el màxim que podem acceptar?
 
Com que per una ment dispersa com la meva és massa complicat afrontar aquest tema en línies obertament polítiques (de qui hem d’anar de bracet, els independentistes? qui ens pot acompanyar almenys en una part del trajecte? a qui hem de deixar fora de bones a primeres?), i no em veig amb cor d’exposar una tesi a l’alçada, em centraré en una petita part d’aquest assumpte.
 
Acosto la lupa a la joia corona del nostre país, TV3, i l’aproximo una mica més i arribo al programa Boqueria 357. L’he anat seguint encuriosit des del primer dia, i programa rere programa la indignació ha anat en augment. Confesso que no m’agrada i que m’irrita, i sé que tinc l’opció de canviar de canal o fins i tot d’apagar la tele i tal; però no és això, companys, no és això. També queda queixar-se o escriure un article al bloc.
 
La manera d’entretenir-se de cadascú és totalment subjectiva. D’acord. Un s’ho pot passar millor o pitjor mirant aquest programa… però és que l’estem pagant entre tots! És que el guió és pèssim, és que a mi no em fa ni mica de gràcia cap broma, és que és xavacà, és que… Però més enllà de tot això: és que és TV3! I sí, criticar TV3 potser és com criticar un escriptor que escrigui en català… però com deia, tot té uns límits!
 
I un programa de TV3 no hauria de ser el que és Boqueria 357. Sí, algú dirà que una programació així permet que aquells que habitualment no posen La nostra s’hi acostin i potser algun s’hi quedi. Potser sí. Però cal baixar tant el nivell? Cal que els convidats gairebé sempre parlin en espanyol? Cal, a més a més, que el Santi Millan s’hi adreci en espanyol, també? Cal que els convidats siguin sempre els amics del presentador? Cal que siguin referents purament espanyols? Cal que quan s’hi parli català, sigui d’un nivell tan baix, tan ple de barbarismes, tan farcit de paraules i frases espanyoles? Cal gastar-se les peles que es deuen haver gastat per obtenir una merdeta com aquesta? De veritat, no entenc res.
 
I és clar, posar-lo després de Porca Misèria no li ha fet cap favor. Simplement remarca l’evidència. Remarca l’abisme entre un i altre producte. Ens fa saber a tots que l’abisme és l’únic que ens espera si continuem per aquest camí. I jo pateixo vertigen.