Edició 2072

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 28 de març del 2024
Edició 2072

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 28 de març del 2024

Bipolarització social o mort nacional

|

- Publicitat -

S’han acabat les mitges tintes, l’enemic s’ha tret la màscara de manera definitiva. Sí, l’enemic. Cal començar a dir les coses pel seu nom. El meu avi pot ser d’aquí o d’allà, jo puc tenir els orígens a casa de l’enemic i enorgullir-me’n lògicament, però l’enemic existeix. Viuen per la seva expansió, tot el dia elucubren com torpedejar el reducte català que s’ha format al principat. Criant els seus partits in situ han rebentat el País València i han rebentat les illes. Són majoritàriament territoris seus: hi guanyen els seus partits i enpetiteixen la cultura a reducte folklorik, que deia Fuster. Només quedem els del principat i fem nosa, lògica nosa si mires el compàs de la història hispànica.

El tribunal suprem i la seva invalidació del model pujolista lingüístic és una molt mala peça al teler.
És una mala peça perquè és un tema tabú, a Catalunya la gran majoria de partits s’hi han mostrat sempre a favor, però fa molts anys que no se’n parlar ni es publicita des del cantó català. En canvi, des d’Espanya fa molt temps que es fa bullir aquesta olla i no cal ni dir, que molts catalans tenen com a mitjans de capçalera als canals de comunicació espanyols. Això què vol dir? Doncs que la mateixa societat catalana ha començat a dubtar del model d’immersió lingüística: Difama que alguna cosa. Tants documentals de Telemadrid, tants Gatos a l’Agua, tants Losantos… difamant ha quedat. Vegi’s la irrupció de C’s o vegi’s el creixement del PP. Tot i així, la societat catalana vota en massa a partits a favor de la immersió lingüística, però en realitat els catalans es divideixen en dos grans blocs. I com més retardem l’evidència, pitjor pel peix petit.

La bipolarització definitiva de la societat catalana és necessària, prou de defugir-ne. N’hi ha uns quants que estem en perill de desaparèixer i n’hi ha uns altres que se’ls hi enrefot perquè aquesta desaparició implica la seva aparició pels segles dels segles. Traiem-nos tots les màscares d’una vegada. Ells se l’han tret des de Madrid, a què coi esperem nosaltres? Els partits s’hauran de començar a posicionar cap a acatar sentències com les d’avui, ser obertament espanyolistes i estar a favor de la desaparició cultural catalana, o bé, no acatar-les i estar a favor de la perpetuació cultural de la nostra terra i per tant, apropar-se a l’estat propi.

Publicitat

Sí, més clar l’aigua, un estat propi és l’únic que ens permetrà no desaparèixer i no diluir-nos en el maleit imperio que ens va aneixonar fa més de 300 anys. Com més retardem la bipolarització per no alterar l’ordre actual dels partits, com més allarguem que hi hagi votants de CiU i PSC que estan a favor d’esborrar del mapa la immersió, mentre el seu partit en realitat defensi el contrari, pitjor. Aquí hi ha dos bàndols… I amb pau i mitjançant les lleis internacionals, hem de fer prevaldre el nostre cantó. Per què és el lícit, oi? N’estem convençuts nosaltres mateixos que tenim dret a existir, no? Crec recordar que són ells qui volen que la seva cultura -que gaudeix de una salut excel·lent en un territori d’allò més extens-, comprengui més àrea geogràfica sense compartir amb cap indi imbècil, oi?

Instrumentalitzem al Suprem i fem-lo servir de clau per obrir la porta d’emergència. O ells o nosaltres.

Publicitat

Opinió

Minut a Minut