Diumenge, 25 de juliol de 2021 - Edició 1095
La República

Bilderberg, Rahola i una llibreria de Perpinyà

1. Uns senyors (i senyores) que fins fa un temps no tenien noms ni rostres i que estaven rodejats per una aurèola de misteri i literatura s’han reunit aquests dies […]

Roc Casagran
Roc Casagran 08/06/2010

1.

Uns senyors (i senyores) que fins fa un temps no tenien noms ni rostres i que estaven rodejats per una aurèola de misteri i literatura s’han reunit aquests dies a (la modernista i costanera vila de) Sitges. Són el club Bilderberg, i es veu que remenen les cireres i tallen el bacallà mentre altres moren de gana (o de guerra), i ni fruita, ni peix, ni pa. Tot ho controlen ells, o això diuen, que ja no ho sé del cert, la veritat.

El sindicat dels Mossos d’Esquadra s’ha queixat per l’ampli desplegament de seguretat i l’enorme despesa que ha comportat. Raó de la queixa segons la nostra estimada policia? La crisi, home, és que ja està bé, el govern retallant sous i deixant-se una morterada per protegir els titellaires majors.

2.

Uns altres senyors (i senyores), aquests vestits de verd i armats fins a les dents, segresten un vaixell en aigües internacionals i maten uns quants dels seus tripulants. Els militars en qüestió resulta que són de l’exèrcit israelià, i els segrestats i assassinats resulta que són pacifistes que anaven a Gaza a dur aliments i medicines.

Bona part de l’opinió pública de casa nostra condemna l’atac i diu que ja n’hi ha prou, que cal emprendre mesures i no passar-ho pas per alt. Així i tot, una dona que curiosament no era a cals Bilderberg, a qui li diuen Pilar Rahola, defensa l’acció armada, però més que això, ataca els membres de la Flota de la Llibertat i a tots els seus seguidors, perquè són uns provocadors, perquè es posen on no els demanen i perquè qui no vol pols, que no vagi a l’era, coi! I encara més, perquè ja tenim prou problemes aquí, que amb aquesta crisi, ves si ens hem d’amoïnar per un assumpte de tres al quarto que passa tan lluny.

3.

Finalment, dos darrers senyors, en Joan-Daniel Bezsonoff i en Joan-Lluís Lluís (secundats per altres senyors i senyores), engeguen una campanya a can Fèisbuc per salvar la Llibreria Catalana de Perpinyà, gairebé l’única a la Catalunya del Nord on es poden trobar llibres en la llengua de Jacint Verdaguer i de Mari Pau Huguet.

La culpa del possible tancament? Un país que se’ns desmunta, un polsim d’autoodi, una mica d’incultura general, i una bona dosi d’al•lèrgia per les lletres i la reflexió, tot ben barrejadet.

L’argument que ja he sentit? Collons, són coses de la crisi, a veure si ara haurem d’estar per aquestes minúcies!

1, 2 i 3.

La crisi no la pot amagar ningú, ni podríem tampoc negar-la. La crisi és important. La crisi fa patir molta gent. Fins aquí, d’acord.

Però…

Si hem de criticar el desplegament dels Mossos a Sitges no és pas perquè estiguem en crisi, sinó perquè gastar diners públics per protegir un club privat és una bajanada. Amb crisi o sense.

Si hem de criticar un govern terrorista, cal criticar-lo. Ara i sempre. Sigui lluny o a prop. Si hem de denunciar una senyora encegada i amb massa afany de protagonisme, l’hem de denunciar Amb crisi o sense.

Si no hem de perdre el nord, no l’hem de perdre mai. Si hem de salvar la llengua i el país, l’hem de salvar. Amb crisi o sense.