Dijous, 17 de juny de 2021 - Edició 1057
La República

Bastint Catalunya

Del victimisme i la queixa dels darrers vint-i-cinc o trenta anys, a la reivindicació i, sobretot, l'acció. Tributs de Catalunya és l'inici de l'acció. El president Mas, conjuntament amb els presidents de […]

El Dietari del Procés
El Dietari del Procés 20/02/2014

Del victimisme i la queixa dels darrers vint-i-cinc o trenta anys, a la reivindicació i, sobretot, l'acció. Tributs de Catalunya és l'inici de l'acció. El president Mas, conjuntament amb els presidents de les quatre diputacions, ha presentat avui l'estructura embrionària que esdevindrà la futura Hisenda Catalana. De moment recaptarà tots els tributs menys els de titularitat estatal, per no incórrer en cap delicte fins que sigui el moment de la insubmissió.

Tenir una estructura tributària que ja comenci a funcionar dins la Catalunya autonòmica, i que pugui mutar en la Hisenda catalana quan siguem independents, a més de ser un somni fet realitat, és la prova més gran que estem preparant l'endemà de la DUI. Això és important per convèncer tota aquella colla d'indecisos que pregunten contínuament què pensem fer el dia després. Tenir un Estat que ja comenci a funcionar just abans d'aquest dia, és fer la feina ben feta, i tot un gol -legal-, a l'Estat espanyol. Camacho avui ja advertia que des de la Hacienda española ja s'ho estan mirant. Sobreentenguin que amb un esperit deconstructiu.

Aquest mateix esperit és el que hem tornat a veure avui dijous al Congreso en la votació que ha forçat la reaccionària UPyD, i que ha rebut el ple suport de PP i PSOE. Votar explícitament que Catalunya sigui un no-res i, per tant, que no puguem votar, és la primera la segona i la tercera via espanyola. I en el paquet del PSOE hi anava el PSC. Des de Catalunya, els crítics socialistes ja han carregat contra aquest seguidisme ranci a la força populista, que viu principalment d'atiar l'anticatalanisme, com Ciutadans la força de la que avui hem rebut una nova mostra d'afecte a través d'una piulada de Jordi Cañas, comparant-nos altre cop amb els nazis. De debò encara hi ha algú que pugui defensar que tots els nacionalismes son iguals, i sempre dolents? De debò hi ha algú encara que pensi que es pot posar dins un mateix sac el nacionalisme genocida dels nazis, i el dels ciutadans agafats de la mà i demanant votar dels catalans?

Article escrit per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols