Dimecres, 22 de Gener de 2020 - Edició 545
La República

Barcelona, més republicana

Durant la precampanya de les eleccions municipals, Alfred Bosch va anunciar que en el moment que entrés a l’Ajuntament una de les primeres coses que faria seria retirar la medalla […]

Josep Maria Vall
Josep Maria Vall 22/01/2016

Durant la precampanya de les eleccions municipals, Alfred Bosch va anunciar que en el moment que entrés a l’Ajuntament una de les primeres coses que faria seria retirar la medalla a la infanta Cristina de Borbó. Bosch recollia el guant de la proposta ciutadana signada per una cinquantena de prestigioses personalitats, entre les quals hi havia el mateix cronista de la ciutat, Lluís Permanyer. Alguns mitjans i politicastres afins al règim monàrquic van riure llavors per sota el nas. Però el passat dimecres 20 de gener se’ls va glaçar el somriure.
ERC presentava una proposició a la comissió de Presidència per a que s’iniciessin els tràmits de revocació de la Medalla d’Or de Barcelona a la germana del rei Felip VI i s’acceptava gairebé per unanimitat. Batent qualsevol pronòstic, cap dels partits polítics representats al consistori van votar en contra de la revocació. En una votació que va ser nominal, tots els regidors hi van votar a favor excepte PP i C’s que es van abstenir.
Tanmateix, malgrat aquest resultat d’escàndol, que ningú es pensi que ha estat una qüestió senzilla. En primer lloc perquè és la primera vegada que es retira la màxima condecoració municipal des de la recuperació de l’ajuntament democràtic. En segon, perquè des de la Segona República que no es revocaven els honors a un membre de la família reial espanyola. I finalment, perquè la mateixa demanda havia estat presentada dos anys abans, el 2014, pel grup d’ICV (que només va tenir el suport d’ERC) i va ser contundentment rebutjada amb els vots contraris de CiU i PP, i l’abstenció del PSC.
Es pot dir que Bosch està traient petroli d’una situació aritmèticament complicada, on els cinc regidors d’ERC són importants però no decisius, i que des de l’oposició serena han de lidiar amb un govern municipal d’esquerres, nominalment partidari del dret a decidir, però on l’alcaldessa Ada Colau es troba més còmoda en el camp del regeneracionisme espanyol que en el del sobiranisme català.
Naturalment que els èxits d’ERC a Barcelona no són exclusivament mèrit d’Alfred Bosch. El portaveu republicà, Jordi Coronas, qui va defensar magistralment la retirada de la medalla a la comissió, és un valor en alça no solament dins el seu partit sinó dins el conjunt de la política local barcelonina. Completen l’equip les regidores Montse Benedí i Trini Capdevila, i el cèlebre Juanjo Puigcorbé, que per a sorpresa de molts politòlegs i periodistes està demostrant ser tan bon polític com actor. Ell va ser qui va mantenir un antològic duel dialèctic amb l’historiador Ricard Vinyes, comissionat de Memòria Històrica, arrel de la polèmica sobre el futur del Born CC, en la darrera comissió de Drets Socials i Cultura.
Aquest 20 de gener es pot considerar una data cabdal en la història de la ciutat. Barcelona, després d’instar a retirar el guardó a qui mai no se’l va merèixer i que se li havia donat únicament i exclusiva per ser filla i germana de qui era, ha guanyat en dignitat. Ha marcat l’inici de la fi de la vella política a la Casa Gran. Aquella de la llagoteria i la genuflexió cap als poderosos, sempre representats pels borbons, la nissaga corrupta i enemiga de la Nació catalana.
Gràcies a l’acció inicial d’uns pocs, que ha estat secundada per molts, la nostra capital és avui més lliure i per tant, més republicana. Victor Hugo asseverà que “no hi ha res més poderós que una idea a la qual ha arribat el seu temps”. I la predicció dels temps albira: República Catalana.
 

Relacionats