Acabo d’arribar a casa i encara l’estupefacció no m’abandona. Des de petita, baixo molts cops a Barcelona acompanyada de la mare per passar el dia. Avui anàvem les tres generacions: la meva mare, la meva filla i jo. La meva mare sempre fa parada a la Catedral. Avui anàvem totes tres. Per la meva filla, era la seva primera vegada. Un cop pujades les escales, un senyor d’origen sud-americà amb uniforme, diguem, d’encarregat de la seguretat, se’m dirigeix i m’assenyala l’escot i les espatlles tot dient en castellà que no puc entrar a la catedral si no em tapo.
– Com? – li he respost amb els ulls ben oberts. No podia pas creure el què estava sentint. Qui era aquell senyor que em parlava en un idioma que no era el català, representant un monument del patrimoni cultural català, que no em permetia l’entrada a un indret que des de petita havia pogut entrar com si fos casa meva? No es diu que l’església és la casa de tothom? Caram! … la casa de tothom excepte d’aquells que tenen calor en ple mes de juliol, a les quatre de la tarda…
Hi havia dues gitanes, d’origen diferent, una castellana i l’altra de l’Europa de l’est, que s’escridassaven davant de la catedral per vendre, de manera ambulant, uns mocadors, amb els que et permetien entrar a la Catedral, tot cridant el seu preu. Una estampa perfecta del comerç eclesiàstic del segle XXI.
Doncs a mi no m’ha donat la gana de comprar el mocador, així que asseguda a les escales, mentre la meva mare i la meva filla, eren a dins la Catedral, he pogut observar la imatge que donem de Barcelona als turistes. Algun dia ens podran prendre seriosament els europeus?
No era pas una imatge avantguardista, professional i cultural del què som els catalans, els barcelonins…. Ara començo a entendre per què fora de la península veuen als catalans com espanyols o marroquins… si a la nostra terra, les nostres icones exportadores de la nostra cultura són representades per persones estrangeres!!!! A més, sembla que a la Catedral de Barcelona estan retornant a temps antics o potser es volen acostar a l’Islam (voldran unir forces) tot negant l’entrada a aquelles persones que duen samarretes de tirants en ple estiu.
Amb la meva mare, hem volgut comprovar si passava el mateix a l’Església del Pi i he pogut entrar sense cap mena de restricció i a més, en hores de missa.
Quin sentit té que la Catedral no permeti l’entrada amb samarreta de tirants? Hi ha algú que m’ajudi a entendre la lògica? Si fins ara, no hi havia cap problema… Ara… per què?
