Dimecres, 29 de setembre de 2021 - Edició 1160
La República

Autopistes: la tarda que CiU va rescatar les “pèrdues” de Florentino

  La tarda del 3 de novembre de 2010 feia just dos anys que els delegats del Parlament de Catalunya (Rull –CiU-, De los Ríos –Esquerra- i Labandera –PSC) havien defensat […]

Joan Tardà
Joan Tardà 22/03/2012

  La tarda del 3 de novembre de 2010 feia just dos anys que els delegats del Parlament de Catalunya (Rull –CiU-, De los Ríos –Esquerra- i Labandera –PSC) havien defensat en el Congrés dels Diputats una proposta del Parlament per a la creació d’un fons de rescat de les autopistes catalanes. El Plenari del congrés havia aprovat donar-hi llum verda i tramitar-la com a projecte de llei. Tanmateix, malgrat que en la mesa del Congrés PSOE i CiU hi tenien majoria, restava aturada, congelada. Aquests són els precedents, el context en què s’emmarca la intervenció del diputat de CiU en la sessió d’aquella tarda en la Comissió de Pressupostos presidida per qui avui és President del Congrés, Jesús Posada.
Aquella tarda, defensava les esmenes  d’Esquerra i de posicionament envers la dels altres Grups parlamentaris, i acaba així la meva intervenció. Deia en referència a l’esmena 756 defensada per Sánchez Llibre: “Y termino hablando de Convergència i Unió para mostrar mi absoluto desconcierto e incomprensión cuando pretende hacernos creer que los intereses de las concesionarias de autopistas son los mismos intereses de la ciudadanía, razón por la cual nosotros queremos manifestar que vamos a votar en contra. Creo que Convergència i Unió, más que intentar buscar apoyos, que tiene toda la legitimidad para hacerlo, lo que debería hacer es retirar la enmienda para no generar escándalo público”.
N’hi havia per tant? Vosaltres mateixos: Sánzhez Llibre, minuts abans havia deixat dit que era prioritari garantir el manteniment de l’equilibri financer de les concessionàries d’autopistes de peatge dels voltants de Madrid perquè travessaven una situació econòmica delicada. Sense complexos afirmà: “Nosotros hemos recogido la inquietud de este sector empresarial importante en España y hemos hecho esta enmienda para que se pueda garantizar en el futuro el mantenimiento del equilibrio financiero de las concesiones de autopistas de peaje”.
Val a dir que en aquella mateixa sessió, CiU no se’n va sortir perquè, tot i que havia arribat a un acord amb el Grup Socialista i havien redactat una transaccional, el PP tenia el dret de vetar-la, si més no en Comissió. I ho va fer. Després, però, ja ho van “arreglar” en la Sessió plenària del cap d’uns dies. Vet aquí, doncs, com un partit català i catalanista havia fet la feina per a les concessionàries de les autopistes de Madrid que, certament, no guanyen el que havien previst de guanyar perquè els ciutadans madrilenys no hi acostumen a circular atenent a les autovies magnífiques de què disposen.
Van dir aleshores que aquells diners públics eren imprescindibles per evitar que les autopistes entressin en situació de fallida. La situació que ara els amoïna.
200 milions més tard, hi tornen. I nosaltres, els catalans, continuarem pagant i CiU continuarà “defensant-nos”