A aquestes alçades pocs i poques hi ha que no sàpiguen qui és en Jaume Pla. Pels despistats, bàsicament és un infant de la Bisbal d’Empordà que, independentment del seu atractiu físic, t’agafa una guitarra i en un moment et toca Apocalipsi Now, La granja de la Paula o Ulls de gat mesquer i es queda tan ample. I darrera seu deixa una estel·la d’homens i dones aclaparats, flipats i esbufegant, com si un tornado hagués passat pel damunt i encara no s’haguessin refet de l’acollonimenta que això suposa.
A més, aquest fill del rock se’n surt sempre amb un savoire faire excels, com si del milor McGuiver es tractés. Ja et fa un concert amb una guitarra i un micro, com amb format duo, trio, quartet o quintet que, com si fóssim davant d’un exèrcit de Green Berets malparits maniàtics de la feina ben executada, ja des del primer minut de concert et sacsegen el cos i t’etziben cops d’adrenalina dirigits directament al còrtex. Les seves actuacions et fan, bàsicament, estarrufar i bellugar com si d’una titella de drap et tractessis. En definitiva, arrassen amb tot el que es troben pel davant com els almogàvers en un camp de Neopàtria. I és que Mazoni és la banda que sempre haguéssim volgut tenir de petits. I qui diu de petits, diu d’adolescents o de joves adults.
I això, com que l’ofici no està per a tirar coets, va i en Jaume i els seus de Bankrobber s’inventen una gira de trenta-un dies que l’ocuparà tot el mes de març desafiant la idea que, en aquest país, de la música no es viu. I vinga concerts a Barcelona, Girona, Amsterdam, Avinyó, Pallargues, Perpinyà o Les Borges Blanques. Solo, duo, banda… i ves que ho documenten tot a la xarxa i passa mitjanament desaparcebut pels grans mitjans de comunicació del país, com és habitual. I com que el temps passa ràpid, ahir en Jaume Pla va fer el penúltim concert de la gira, presentant-se a la Cova del Drac de Barcelona despullat davant una audiència un pèl constreta i discreta que va acabar despentinada després de la sobredosi d’energia ben canalitzada que va oferir Mazoni. I a l’escenari doncs això, en Jaume Pla, un paio que fa cançons, que té una banda de rock i que quan ho està donant tot sobre l’escenari sembla estar connectat directament amb Déu, com un mèdium de Jimmy Hendrix. Es belluga com la nena de l’exorcista i exprem la guitarra fins a deixar-la seca mentre la clientela amb prou feines es pot treure el mocador de la butxaca per a netejar-se les babaies.
Avui, Mazoni finalitza la gira dels trenta-un concerts. I demà descansarà.
