(Publicat a “El Punt Avui” el 05-Mar-13)
Darrerament ens pronostiquen calamitats econòmiques de proporcions bíbliques. Alguns arriben a predir que Catalunya perdrà entre el 30 i el 50 % del seu PIB, cosa que fora un autèntic desastre econòmic i social. Són creïbles aquests autèntics apocalipsis econòmics, o són simplement un altre papu espanyolista per a fer-nos por? Atès el impacte d’unes tals prediccions, tenim eines per tal de poder esbrinar la seva solidesa?
Afortunadament si. Especulacions en pot fer qualsevol, però la història europea recent ens forneix de dades sòlides i reals de molts casos paral·lels de països que s’han independitzat d’altres que no els volien deixar marxar. Així Estònia, Lituània, Letònia i Ucraïna es varen independitzar de Rússia, i Croàcia, Macedònia, Eslovènia i Montenegro de Sèrbia. I com veurem tot seguit, la resposta és sòlida i vibrantment positiva. No obstant, en ser la realitat rica i complexa, la resposta també és rica en matisos.
Les dades utilitzades són del Fons Monetari Internacional (FMI), i normalment estan disponibles des de l’any immediatament posterior a la independència de cada país. Quan aquest no és el cas, s’han agafat tan aviat com han estat disponibles (és fora de l’abast d’aquest article generar dades que el propi FMI no ha pogut obtenir). La dada de referència utilitzada és el Producte Interior Brut (PIB) de cada país a preus constants. Això vol dir que s’elimina l’efecte de la inflació dels preus. Si no es fes (PIB a preus corrents), un país al qual al cap d’un any les coses costessin el doble, constaria com si hagués duplicat el seu PIB sense que s’hagués produït ni un clau més.
Si agafem aquest PIB a preus constants i mirem els primers 10 anys després de la independència de cada país, veiem que 5 d’aquests països varen créixer entre el 2 i el 6% anual (!!), uns percentatges més que envejables i ben lluny de la desgràcia econòmica (Montenegro també creix, però només fa 5 anys de la seva independència). Encara més, en els primers 10 anys en que se’ls pot comparar directament amb els països dels quals es varen independitzar, tots ells creixen més que Rússia o Sèrbia. És a dir que els hi va anar bé, i millor que als països dels quals es varen separar, car també el seu PIB per càpita en US$ (per a poder comparar) acaba siguent superior, o molt superior, al cap d’aquests 10 anys. I cal subratllar que un d’ells, Croàcia, va experimentar aquest progrés a pesar de sofrir un autèntic conflicte bèl·lic amb Sèrbia i els seus satèl·lits durant aquest període.
Les dues úniques excepcions a aquesta foto triomfant, són Macedònia i Ucraïna. Macedònia, un país dels pobres de l’antiga Iugoslàvia, de dos milions d’habitants i sense sortida al mar, ni creix ni cau (0% anual). L’únic país al qual cau el PIB, i molt (gairebé un 5% anual durant 10 anys), és a Ucraïna. Però aquesta és la Ucraïna acabada de sortir d’un imperi soviètic que acaba d’implosionar i és desintegra. Un país desorientat que mira de fer la dificilíssima transició de l’economia planificada a la de mercat. I, com a referència, Rússia també cau en aquest període, si bé cau menys (1% anual).
Però és que és objectivament clar que, a la línia de sortida d’una hipotètica independència, Catalunya, tot i els indubtables defectes i deficiències que tenim, està molt més ben posicionada que cap altre d’aquest països: amb un PIB per càpita molts superior al de cap d’aquests altres països; amb un sector industrial que competeix de forma efectiva; exportadora; logísticament clau; amb un enorme ganxo turístic; integrada i complidora amb tota la legislació europea; i un llarg etcètera addicional. La primera conclusió lògica, és que a Catalunya li hauria de poder anar molt millor que a cap d’aquests altres països. I la segona, que totes aquestes negres prediccions econòmiques no són més que un papu, un més, per a intentar fer-nos por i que ens tremolin les cames.
