Diumenge, 26 de setembre de 2021 - Edició 1158
La República

ANTOLOGIA DE NADAL

Recullo aquí quatre article econòmics publicats al llarg del mes de desembre EL CAMÍ IGNASIÀ, TURISME ESPIRITUAL És bo que quan tantes coses macro no van bé perquè no estan […]

Josep Huguet
Josep Huguet 26/12/2014

Recullo aquí quatre article econòmics publicats al llarg del mes de desembre

EL CAMÍ IGNASIÀ, TURISME ESPIRITUAL

És bo que quan tantes coses macro no van bé perquè no estan ben gestionades es donin a conèixer casos embrionaris, però que apunten a l’èxit. He tingut ocasió d’assistir, fa poc, a la trobada entre els responsables dels ajuntaments de Manresa i Azpeitia i d’altres municipis involucrats en la posada en marxa del Camí Ignasià. Un nou producte de turisme religiós o espiritual que impulsat per l’orde dels jesuïtes, lidera Josep Lluís Iriberri, professor de Gestió turística i hotelera a l’escola de Turisme Sant Ignasi, llicenciat en biologia i teologia. Iriberri, complint una d’aquestes missions tant pròpies de l’orde ha engegat un projecte que té futur. /

El projecte consisteix en posar en valor elements patrimonials de les ciutats i pobles que va recórrer Ignasi de Loiola, fa aviat 500 anys, en el moment fundacional de l’orde. Estem parlant de l’any 1522 i per tant en un ambient entre tardomedieval i renaixentista, i als inicis del procés de reforma i contrareforma en el cristianisme. El camí circula pels territoris del País Basc, Rioja, Navarra, Aragó i Catalunya. I segueix en més d’un 85% el traçat del Camí de Sant Jaume de Catalunya i de l’Ebre, però al revés. Per tant, des d’un punt de vista logístic i de senyalització hi ha molta feina feta. A Catalunya la posarem en marxa la legislatura 2007-2010./

És obvi que la voluntat del projecte és seguir les petjades de l’èxit del Camí de Santiago i de tants altres camins europeus, tematitzats entorn de figures religioses del passat. El cas de Santiago és ben il•lustratiu de com un producte que a penes mobilitzava quatre milers de persones als inicis dels anys 90, amb la implicació del Govern i l’ajut inestimable del Vaticà, ha esdevingut un producte de masses que dóna lloc de treball a milers de persones al llarg del trajecte. Qui no ha fet o no coneix algú, que tot i no ser creient, o practicant, n’ha fet un tram o l’ha fet sencer?. Ens trobem doncs davant uns productes aptes per a tots els públics – són camins relativament plans i ben dotats d’infraestructures d’allotjament- i que tenen un component cada cop més buscat per compensar espiritualment i en salut, la societat accelerada de la xarxa i la velocitat viària que ens toca viure la resta de l’any./

Mirem de creuar xifres. Les dades de la temporada turística d’enguany tornen a superar rècords. I si creuem les de la despesa turística mundial i la presència de catòlics al món, amb la influència de l’orde jesuïta veurem sobre quin mercat potencial s’està actuant. Segons l’OMT, l’ any 2010, el rànking per despesa en dòlars l’encapçalava Alemanya amb 77.000 milions; 74.600 França; 54.900 Xina; 48.600 Regne Unit; 39.400 França ; 27.900 Japó; 27.100 Itàlia; 26.500 Rússia; 22.500 Austràlia; 21.100 Aràbia Saudita; 19.600 Holanda; 18.800 Bèlgica; 17.700 Corea del Sur; 17.500 Hong Kong; 16.800 Espanya; 16.700 Singapur; 16.400 Brasil; 14.400 Noruega; 13.400 Suècia…./

En termes absoluts, els catòlics predominen a Iberoamèrica, Centre d’Àfrica; Filipines, Quebec i Centre i sud-oest d’Europa. I en termes relatius: a Mèxic, Filipines, Península ibèrica, Itàlia, Polònia, Lituània, Irlanda, Eslovènia i Croàcia. La massa majoritària d’alumnes en Col•legis i Universitats jesuïtes es troba a Sudamèrica amb més de mig milió d'alumnes (i mitjana capacitat adquisitiva). Després venen els EUA amb 240.000 (i alta capacitat adquisitiva), la Índia amb 230.000 (i menys capacitat adquisitiva), Extrem Orient amb 100.000, Espanya i Itàlia amb 77.000, França i Bèlgica amb 77.000, Alemanya 6.000 i Polònia i Est d’Europa amb 1.400./

El termòmetre del turisme religiós a casa nostra és Montserrat que el 2013 rebia un 51% de forasters de l’Estat espanyol, amb un 29% d’europeus i un 22% de la resta del món. D’Europa: 11,2% de russos, 4,2% de francesos, 2,3% d’alemanys, 2,2% de britànics, 2% d’italians, 1,8% polonesos. De fora d’Europa: 4,2% USA, 2,3% Israel, 1,7% Japó, 1,5% Corea, 1% Canadà. Mentre el rànquing de turistes a Catalunya el 2013 era de: França 4.1 milions; Regne Unit 1.7; Bèlgica i Països Baixos 1.4; Alemanya 1.4; Itàlia 0,9; Països nòrdics 0,7; Suïssa 0,3; segons l’Idescat, a partir de dades de l'enquesta Frontur de l'Institut d'Estudis Turístics (IET). Tot plegat fa pensar que la realitat, ja ara, del turisme religiós a Catalunya és molt important; que la llista d’èxit no coincideix amb la de turistes en general; i que hi ha països no catòlics que en canvi forneixen una elevada presència a santuaris com el de Montserrat./

En paral•lel al Camí Ignasià, el Monestir de la Cova de Manresa s’ha transformat en els darrers anys en un Centre internacional d’espiritualitat on al llarg de l’any, milers de persones hi fan estada o sessions de formació procedents de tot el món: EUA, Austràlia, Alemanya, Sudamèrica, França, Corea Itàlia, Japó, Polònia, Portugal i Brasil, Filipines…Per aquest ordre d’importància. /

Davant d’aquesta realitat emergent, el municipi de Manresa amb un ampli consens de totes les forces polítiques, socials i culturals ha posat en marxa el projecte Manresa 2022 que consisteix en preparar la ciutat per atraure aquesta tipologia de turisme i aprofitar l’ocasió per a posar en valor l’important patrimoni medieval (la Seu de Manresa és del mateix arquitecte de Santa Maria del Mar), propi de l’any on Ignasi visqué, es transformà i s’inspirà a la ciutat; i per posar en valor l’important patrimoni barroc propi de l’etapa postignasiana, com a art lligat a la contrareforma, una mostra del qual és el mateix santuari de La Cova i de peces del qual n’està farcit el Museu Comarcal de Manresa. En aquest sentit Manresa ha rebut el suport pressupostari del Departament d’Empresa i Ocupació, de la partida corresponent a la Taxa turística./

El projecte estratègic de Manresa 2022 gira entorn de tres eixos: la ciutat com a final de camí, la ciutat de l’acollida i la ciutat de la llum. Sobre aquest eixos estan previstes diverses accions de restauració i de remodelació d’espais patrimonials i urbans del centre històric de la ciutat; multitud d’accions de millora de l’acollida turística i enogastronòmica i centenars d’accions culturals i de formació que serviran per posicionar la ciutat a l’entorn de l’efemèride del 500 aniversari. La declaració d’any jubilar el 2015-2016 i l’esperança d’una possible visita de l’actual Papa jesuïta, han fet d’aquest projecte i de tot el Camí Ignasià una aposta d’èxit./
__________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

SUBMERGITS

L’economia submergida a l’Estat espanyol representa el 18,6% del PIB, 190.000 milions d’euros, segons el recent informe de Ransdat i la Universitat de Sheffield. Se situa en el tercer bloc en el rànquing. En el primer bloc d’estats amb menys del 10% del PIB submergit, hi figuren EUA, Àustria, Nova Zelanda, Luxemburg, Japó, Holanda, Austràlia, Regne Unit i França. En el segon bloc del 10 al 15%, hi ha Canadà, Irlanda, Alemanya, Dinamarca, Finlàndia, Suècia i Eslovàquia. En el tercer, la República Txeca, Bèlgica, Espanya i Portugal fins al 20%. I de 20 a 30%, Itàlia, Hongria, Eslovènia, Grècia, Polònia, Malta, Xipre, Letònia, Estònia, Lituània, Croàcia, Romania, Bulgària./

La llista dóna algunes sorpreses. No sembla haver-hi una correlació directa entre tradició estatalista o liberal i el nivell de submersió. Tot i que, predominen els estats de tradició liberal democràtica entre els que hi ha menys submersió. És curiós també, que els estats que lideren les llistes de societats del benestar, com son els nòrdics, apareguin en el segon bloc de la classificació./

I una coincidència clara: els estats mediterranis i els excomunistes coincideixen en el vagó de cua en economia submergida. Caldria però, posar la lupa al si d’aquests estats perquè no es distribueix de la mateixa manera per Comunitats Autònomes. Segons un altre informe més pessimista sobre el volum submergit a Espanya, la taxa d'economia submergida és “sorprenentment baixa” a Madrid, del 17,3% del seu PIB, fruit de l'”efecte capital” i l'elevada concentració de grans empreses estatals i estrangeres, i grans fortunes. A l'altre extrem, hi ha Extremadura, amb una taxa estimada del 31,1%. Catalunya se situa en la mitjana, amb un nivell del 24,6% d'activitat./

Les conseqüències per als treballadors són clares: sense drets laborals ni legals, escassa seguretat laboral, pèrdua d’ocupabilitat, riscos de sanció. I per les empreses legalitzades els significa una creixent competència deslleial dels submergits, l’extensió de la cultura de l’evasió, la pèrdua del potencial del mercat./

A Espanya aflorarien centenars de milers de llocs de treball si s’acabés amb l’economia submergida. Segons l’OCDE, 1800 milions arreu del món estan submergits, un 60% del total. Segons l’organisme per combatre aquesta situació cal un alt nivell de protecció social, la protecció dels grups més vulnerables i facilitar l’accés al treball temporal. Però no es pot menysprear com a un dels principals obstacles, les dificultats burocràtiques i les càrregues impositives dels treballadors autònoms nous. Quan un treballador a l’atur, perquè se li acaba el subsidi, es decideix a entrar en el món dels autònoms, el més normal és que, anant bé, trobi feina per cobrir un sou pròxim al salari mínim. D’aquest salari, l’estat se li’n queda la meitat. Per això, molta gent apura el viure del subsidi i fa treballets en negre./

Però en definitiva, malgrat el gran volum de microsubmersió, criminalitzar la gent que utilitza aquest mecanisme per pura subsistència, no porta enlloc. Sobretot quan els poders en majúscula, esdevenen una autèntica cleptocràcia assimilada a l’estatocràcia. Centenars de polítics imputats en casos de corrupció que afecten també a centenars d’empreses corruptores. I les més importants multinacionals denunciades per la mateixa UE per evadir la fiscalitat amb enginyeries diverses. Aquí resideix el problema gros en volum i en manca d’exemplaritat./
____________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

FOCALITZACIÓ

Fa set anys, després d’un intens procés participatiu, s’aprovava amb la unanimitat dels partits polítics, agents socioeconòmics i universitats, el Pla Nacional per la Recerca i la Innovació. Un dels resultats del pla era la necessitat de reagrupar els esforços de les universitats, els centres de recerca i tecnològics i les empreses a l’entorn de focus compartits. Els focus havien de donar solució a algun dels reptes o tendències actuals de la societat que feia poc havia classificat un estudi de la OCDE per al segle XXI. / Fruit de l’intens treball, realitzat amb suport d’experts internacionals, se’n va derivar l’existència de 17 reptes als que Catalunya podia fer front amb capacitat d’esdevenir-ne un pol d’excel•lència internacional. Aquests reptes estaven agrupats en tres grans paquets: l’un, de smart city i sostenibilitat, l’altre, de serveis a les persones i l’altre, de tecnologies i ciència transformadores. El mètode s’havia dissenyat emulant altres experiències europees nòrdiques, d’Alemanya i França, o Corea./

Immediatament després de la tasca feta a Catalunya, el Ministeri de ciència i universitats a Madrid, va posar en marxa els Campus d’Excel•lència que obligaven a les universitats a marcar un certs objectius d’especialització, però, com sempre, sense dotació que no fos l’endeutament a càrrec final de les autonomies. /

Fet i fet però, alguns centres de recerca, alguns centres tecnològics i algunes universitats territorials van posar-se les piles i juntament amb els nous clústers empresarials, van començar a comprovar els avantatges dels processos col•laboratius, en el període 2007-2014 a remolc també del calendari dels fons europeus./

Ara ha estat la mateixa Unió Europea que ha triat prioritzar les polítiques de focalització amb el programa RIS3. I Catalunya, a partir de la feina feta abans, ha comprimit encara més la seva focalització en 7 àmbits: alimentació, energia i recursos, sistemes industrials, indústries basades en el disseny, indústries relacionades amb la mobilitat sostenible, indústries de la salut i indústries culturals i basades en l'experiència./

En aquesta direcció, avui em toca donar a conèixer la tasca endegada per la Universitat de Girona, que ja es va posicionar en el focus de l’aigua i el turisme i que ara endega el programa FOCUS, precisament per accelerar el procés de transferència entre universitat i societat, amb la conseqüent millora del benestar, dels llocs de treball i del retorn econòmic a la mateixa recerca, faltada com mai de recursos. Un dels responsables del projecte és el vicerector de planificació, innovació i empresa de la UdG, Ramon Moreno, amb el que havíem col•laborat en la fase de definició i arrancada del Pla nacional de R+D. De les nostres visites a Corea, Escòcia, Finlàndia, Alemanya i França ens van quedar clar que calia impulsar la confluència d’àmbits de recerca a l’entorn de reptes. Que el diner suplementari a la recerca només pot anar als focus que tinguin una justificació social per la seva necessitat i/ o per la seva eficiència econòmica i laboral. Que només amb incentius econòmics – i amb desincentius- es podia superar el corporativisme de les facultats i dels grups de recerca universitaris per alinear-los en objectius d’excel•lència i responsabilitat social. Que la transversalitat de competències i àmbits científics que intervenen en la solució d’un repte focalitzat és una font de creativitat i innovació insuperable. Que la promiscuïtat entre científics, professors, tecnòlegs, empresaris i usuaris està a la mateixa base del progrés./

En el cas de Girona, potser algú podria pensar que això de l’aigua i turisme és una collonada, o afecta només a les facultats de química, enginyeria, ambientals i turisme. Res més lluny. El turisme i la seva sostenibilitat és un dels grans reptes del segle XXI. I l’aigua com un element clau de la vida dels ciutadans, de la vida a la terra i àmbit de l’oci de milions de persones uneix dos dels 17 reptes del 2008 i dos del RIS3 del 2014. El circuit tancat de l’aigua des de la captació a la depuració; l’estalvi del consum; la seva utilització pensant en la població turística; el turisme cultural i sostenible i els seus nous productes de la indústria de l’experiència, etc/

Però com deia abans, la transversalitat d’aquest focus no hauria de morir en dues o tres facultats i centres de recerca. Una universitat que aposti per la focalització ha d’aconseguir amb paciència però sense defallir que totes les facultats tinguin en algun tram del seu saber fer, elements vinculats al focus. Empresarials del turisme i l’aigua; dret del turisme i/o de l’aigua; Medecina, ciències socials o didàctica de ídem. / D’aquesta fecunda barreja i de la connexió amb el destinatari final: la població, l’usuari o el client n’ha de sortir, no només un alta eficiència innovadora, sinó, probablement, nous plantejaments educatius que faran aparèixer nous màsters o, fins i tot, nous graus, més a prop de les noves necessitats del món./
____________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

CAGA TIÓ

Per Nadal, la tradició catalana fa emanar d’un tronc foradat, abans a la llar de foc, un seguit de regals sorpresa. Lamentablement, el “caga tió” polític i social del país s’assembla a aquell dels parents poc imaginatius que cada any regalen un llibre, uns mitjons o una roba interior, esdevenint previsibles. Destapem els paquets compartits del Nadal 2014 i què hi trobem?/

En el camp econòmic pròxim, les fortaleses i amenaces de sempre. En positiu, ens anuncien fa poc que augmenten un 8,7% interanual les exportacions d'alta tecnologia durant el tercer trimestre a Catalunya. Es fa públic el nou programa de la Universitat de Girona Focus per millorar la cooperació en R+D. En negatiu, el mateix dia de la Marató de TV3, Josep M Piqué, director de l'Hospital Clínic afirma que “com a la resta del país, som excel•lents en recerca, no en innovació” i que les investigacions d’aquí són aprofitades per empreses estrangeres. Una altra dada proporcionada per Xavier Ferràs: al ritme de creixement actual de la inversió en R+D/PIB a Catalunya, arribaríem a l’objectiu europeu el 2116; i al nivell actual de Corea del Sud l'any 2139./

En el paquet polític català, avisava ja fa dies de la necessitat que a l’agenda del procés hi tornin les propostes de regeneració democràtica, economia alternativa i justícia social. L’enquesta del CEO només fa que corroborar-ho i per tant la necessitat de la pluralitat d’opcions polítiques. Tot i així, ja surten els Messies habituals culpant indiscriminadament les cúpules dels partits i de l'ANC de la suposada aturada independentista, que només es reflecteix en la pregunta referendària, no en els resultats electorals que són cada cop millors. La carta de Duran atiant el menyspreu i la denúncia de ganes de poder d’ ERC i l’ANC, i el seu suport al pla Mas, és una inestimable aportació clarificadora que podria respondre al títol d’aquell film de Jerry Lewis “Donde está el frente”./

El paquet del tarannà de l’Estat amb Catalunya, també conté un regal reiterat. Malgrat aquestes vacil•lacions catalanes, la maquinària de l’Estat aconsegueix sempre retornar-nos la brúixola. Margallo, amb una obsessió malaltissa en internacionalitzar la qüestió catalana. La Cospedal declarant que “la situació de Catalunya és beneficiosa per altres “regions” com passa amb els vins escumosos de Castella-La Manxa davant del cava”. O en Montoro, amb aquella cara de Christopher Lee, anunciant que el vampir que continua xuclant-los la sang als catalans, ens regala una rebaixa del tipus d'interès que ens cobrava, per fer-nos un préstec de plasma. I amb la cirereta final, de la guerra bruta i la desqualificació ètnica del candidat espanyolíssim a la presidència de la CEOE, Joan Rossell, que guanya pels pèls, 33 vots./

En el paquet Estat-Casta, hi trobem les declaracions de la vicepresidenta Soraya traient importància a la corrupció al•legant que tothom ho és. La continuació de la purga de jutges poc mansos. I ara la crisi de la fiscalia. En aquesta obra amb el cartell “Enderrocaments de l’Estat de dret” signada per Rajoy i Fernández associats, només hi falta afegir “Perdonin les molèsties, estem consolidant l’Estat-Casta”. Aquest Estat-Casta que ha reactivat tots els seus enemics històrics: els demòcrates perifèrics esdevinguts separatistes, els lluitadors socials esdevinguts rojos “chavistas” i ara, quan faltava l’ingredient terrorista, li endossen presumptament a grups anarquistes. Pastís acabat. Aroma dels anys 30. Però aquestes maniobres no resolen res de fons, en la setmana que s’anuncia, segons Càritas de Barcelona, que la pobresa es cronifica i castiga les famílies amb fills. I on, un empresari desesperat es llança amb el seu cotxe contra la seu del PP de Madrid./

Obrint el paquet internacional, sí que hi ha indicis de canvis que poden arribar a ser transcendents, en bé i en mal. Històrica, la decisió d’Obama d’acabar amb el bloqueig a Cuba. Malgrat les protestes dels ultres de Miami i les fanfarronades del règim castrista, és l’única via per a què la societat cubana assumeixi el lideratge d’una transició necessària. Perquè si no, les coses, una hora o altra, acaben coma Romania fa 25 anys, en les manifestacions de Timisoara que van liquidar la vida i el règim del dictador Ceaucescu. En aquest sentit, Rússia que no ha acabat de fer net del seu passat dictatorial tsarista i estalinista, ha viscut amb el putinisme un miratge de recuperació de múscul amb una economia de nous rics que viuen de l’exportació de matèries primeres. Per això, quan al boicot per Ucraïna s’hi suma el col•lapse de preus del petroli propiciat pels àrabs amb finalitats no precisament altruistes, es torna a contemplar els peus de fang d’aquest gegant d’economia, literalment i integralment, extractiva./

Deixin-me acabar amb un paquet interplanetari. La sonda de Mart ha detectat emanacions de metà de font desconeguda. Amb aquesta dada es va confirmant la probabilitat de vida orgànica en altres racons de l’univers. O potser cada cop més haurem de parlar de multiversos. Entretinguin-se aquestes festes amb la pel•lícula “Interestel•lar”. De vegades espero que, com a mínim, hi hagi vida intel•ligent en altres gal•làxies. Bon Nadal. I que el tió casolà sigui més benigne.

Articles publicats a ECONOMIA DIGITAL