Ànims Abidal

#Animsabidal. El recordo aixecant la Champions, amb aquella ràbia i aquell esperit indomable de lleó africà que l’havia fet lluitar contra i vèncer el càncer durant la passada temporada. Llavors, córrer com una gasela; ser un líder de l’equip. I, ara, la recaiguda. Aquells qui van estar a prop del jugador quan ho va comentar als seus companys diuen que fins i tot ell mateix els va animar. Inimaginable, però cert. Només propi d’una persona forta com ell.
 
De fet, aguanta per la seva fortalesa, per la seva capacitat de lluita, per haver estat sempre un guerrer sobre la gespa i un home amb principis a la vida personal. Ben conegut és el seu tarannà tranquil i familiar quan es treu la samarreta blaugrana. La manera com Abidal afronta el pitjor tràngol de la seva carrera esportiva, i de la seva vida, és un exemple per a molta gent. De fet, avui que a Vic es fa el MAG Festival, per recollir fons per Osona contra el Càncer, és un bon dia per pensar en el missatge que el francès ens envia cada vegada que parla de la seva malaltia. El càncer es pot superar, però més enllà de les medicines (que gràcies a Déu han millorat molt), hi fa molt la manera com un afronta el problema: serenitat, ànims, lluita i esperança. Com l’Abi.
 
Que el missatge de lluita que l’Abi envia ha calat és ben cert. Un exemple, potser superficial: ahir a la classe, mentre em passejava amunt i avall explicant la lliçó, un jove portava posada una samarreta del Barça amb el seu nom a l’esquena. Quan me’n vaig adonar, se’m va posar la pell de gallina. N’estic convençut que no era perquè sí: era un petit tribut d’un jove aprenent de periodista a un ídol que li ensenya molt més fora de la gespa que a dins. Un ídol de la quotidianitat. #animsabidal