Diumenge, 25 de juliol de 2021 - Edició 1095
La República

Amb l’Església hem topat (un altre cop)

Fa uns dies l’Ajuntament de Barcelona va decidir d’erigir un monument en homenatge als gais, lesbianes i transsexuals represaliats per la seva orientació sexual. Fins aquí, almenys de cara enfora, […]

Roc Casagran
Roc Casagran 10/01/2011

Fa uns dies l’Ajuntament de Barcelona va decidir d’erigir un monument en homenatge als gais, lesbianes i transsexuals represaliats per la seva orientació sexual.

Fins aquí, almenys de cara enfora, cap problema, cap polèmica. La part de la societat que té dos dits de front i una mica de memòria va argumentar que era raonable que aquells que han patit (i pateixen) represàlies (en aquest cas per qüestions d’orientació sexual) tinguin un lloc on se’ls reconegui. L’altra part de la societat, la retrògrada, la carca, va optar pel silenci, perquè se sabien sense raons, i per molt retrògrades i carques que siguin, eren conscients que no podien oposar-s’hi. Això sí, es van mantenir a l’aguait igual com un gat espera ran la peixera amb les urpes esmolades que s’aproximi el peix.

I zaaaas, el peix que va passar per allí prop es deia Sagrada Família, perquè a l’Ajuntament li va picar per dir que col•locarien el monument a la plaça del davant. I ja vam tenir els gats ferotges esgarrapant-ho tot amb l’excusa de l’Església, que això és una ofensa a Déu, i al Sant Pare i al nen Jesús i al bou i a la mula! I que vigili el caganer, que encara li tocarà el rebre!

Per sort, ja són pocs els que s’atreveixen a dir (en públic) que aquells que NO són heterosexuals són uns malalts. Hem fet un pas. Així tal qual no gosen engaltar-t’ho per allò del políticament correcte. Però si aconsegueixen algun escut, aleshores sí que sí. I l’escut, aquesta vegada, és l’emplaçament.

En el fons, el que els dol és que algú que no defensa el model de família en què ells creuen (legítimament, com ho és qualsevol manera de viure) sigui inclòs a la societat. En el fons, el que els toca el que no sona és que no es perpetuïn els esquemes de tota la vida (catòlica). En el fons, el que els amarga es veure com a poc a poc el món obre els ulls i els horitzons, i al món el que li interessa és si en tal o la qual és bona gent, i no pas si fornica amb mascles o femelles, amb tots dos alhora o practica l’abstinència.

I malgrat això, malgrat que cada cop som més els que estem al cantó dels que entenem que cadascú ha de gaudir del seu cos i s’ha d’organitzar socialment com més li agradi, l’Ajuntament de Barcelona es va fer enrere de seguida. Sí, construiran el monument, però no allà. No a tocar de la Sagrada Família.

Ni motius electorals ni punyetes. Són uns cagats. Però ja se sap, el poder de l’Església continua sent una ombra esfereïdora que omple qualsevol escletxa que deixen les parets de la llibertat. Estem construint la casa, però encara hi ha tant per fer…