Dimecres, 12 d'agost de 2020 - Edició 748
La República

Amb “Ciudadanos”, ni nació, ni cultura, ni llengua, ni escola…

             Aquesta és la sensació que he tengut després de llegir molt superficialment una petita part de les 337 pàgines del programa electoral de “Ciudadanos”, a través de la qual […]

Joan Lladonet
Joan Lladonet 13/12/2015

             Aquesta és la sensació que he tengut després de llegir molt superficialment una petita part de les 337 pàgines del programa electoral de “Ciudadanos”, a través de la qual he pogut constatar alguns fets concrets que es proposen dur a terme i altres fets improbables que no es poden deduir per mor de l’ambigüitat. De la meva impressió he tret la conclusió que aquest partit és “Ciudadanos”, ja que el nom en català o en altres llengües és un simple tràmit i per compromís. Molts aspectes que he pogut llegir m’han semblat calcats dels del Partit Popular, i alguns retrocedeixen en el temps i no difereixen massa dels del “movimiento”, durant l’època franquista, amb referències a la regeneració democràtica i a la transparència, per deixar clar que estan en contra de la corrupció, com fa qualsevol altre partit a l’hora d’escriure un programa. Cap polític no manifesta la seva intenció d’enriquir-se, a causa de la seva dedicació a la política, amb l’excepció d’Eduardo Zaplana.

            Majoritàriament usen la paraula país, i alguna vegada la paraula nació, però sempre es refereixen a la nació i al país espanyol. Desapareixen les altres nacions que formen l’Estat espanyol. Per a ells només hi ha pobles, províncies i autonomies amb molt menys poder que les que tenen ara, és a dir, amb menys competències. Concretament parlen de la desaparició de la possibilitat que Navarra pugui incorporar-se a Euskadi. Quan comença a haver-hi espanyols que entenen que Espanya és un Estat plurinacional, com els del partit “Podemos”, resulta que ells tornen a la definició del PP de nació plural, o als principis del “movimiento”, allò de la magnificència de la varietat en la unitat.

            Quan sembla, encara no és segur del tot segons diuen alguns, que ens hem alliberat de la forma de fer política educativa més desastrosa de la història de les Illes Balears des de la “Ley Moyano”, arriba “Ciudadanos” i amb l’excusa de modernitzar l’escola i adaptar-la als millors països del món, ens retornarà, segons la meva opinió, a l’època de les cavernes. No diuen res de nou, tot són propostes que ja he sentit abans i que han tengut gran oposició per part de la comunitat educativa. Mantenen un dels principis del neoliberalisme que és anar cap a la privatització dels serveis públics, i un d’ells és l’escola. Per això són partidaris d’una direcció no elegida per la comunitat educativa de cada centre, sinó que puguin actuar de manera semblant a l’escola privada, amb capacitat per poder contractar, acomiadar, fixar les condicions laborals, poder per fer promocionar el professorat i competències també en els salaris. Tot el que pot fer una direcció de l’ensenyament privat. Es veu que han vist pel·lícules sobre el funcionament de centres als EUA.
            
            Tenen un concepte d’autonomia de l’escola completament diferent al que té el sector docent. El professorat té interès a complir els currículums generals, però vol autonomia per poder organitzar-se i arribar a complir els objectius, de la manera més adient en funció de l’alumnat de cada centre. Poder fugir d’allò que s’ha d’acabar el llibre en tal data, s’ha d’acabar la matèria a tal curs o a tal altre. Vol autonomia pedagògica i de funcionament. “Ciudadanos” parla d’autonomia si la direcció té capacitat de contractar i d’acomiadar.

            Només parlen d’avaluació com a sistema de control, i com si els alumnes de tots els centres haguessin de ser completament iguals, quan no ho han estat mai; és l’equivocat objectiu de voler que tots tenguin la mateixa capacitat d’aprenentatge a la mateixa edat. Volen eliminar el fracàs escolar, sense tenir cap idea sobre quines són les seves causes. Volen que l’escola elimini les causes del fracàs que provenen de l’origen familiar. És a dir, volen que la capacitat d’adquirir coneixements dels alumnes depengui del seu esforç i no de la situació social i familiar, quan en realitat és completament a l’inrevés. En general, l’origen familiar és molt difícil d’esborrar, l’escola sempre ho ha intentat, però llevat d’excepcions és molt difícil d’aconseguir. Sobre l’ensenyament de la llengua catalana no en parlaré gaire per no allargar massa aquest escrit. Segueixen la línia marcada per la FAES i per José Ramon Bauzá, posarien en marxa un TIL. En conclusió, amb aquesta gent al poder, ni nació, ni llengua, ni cultura, ni escola…  

Relacionats