Avui, 14 d’abril, és el dia de les contradiccions republicanes. Els partits teòricament republicans de tall espanyol o espanyolista fan el postureig anual de reivindicar la II República Espanyola: a Cal Socialista, molts militants cauen en la contradicció de brandar la bandera tricolor de la República Espanyola, mentre el seu partit fa molts anys que va deixar d’abraçar la causa, en pro del orden constitucional y la monarquia que nos ha traído estabilidad.
Aquí a casa, la gent d’ICV, EUiA a Catalunya segueixen pugnant amb els partits republicans com ERC i CUP per veure quina és la república que cal celebrar, si l’espanyola o la catalana. Ja es poden imaginar qui defensa quina. Iniciativa ha tornat a treure a passeig el cartellet commemoratiu que treu cada any però… ai l’as! A Esparreguera s’han enganxat els dits rebutjant una moció que declarava al rei persona non grata en aquella població. De Ciutadans o del Partit Popular segurament no cal ni parlar-ne, és obvi el que defensen.
La República ha passat inadvertida, aquesta vegada, per la intensitat del debat preelectoral que se segueix vivint. És clar, el deadline del 2 de maig cada vegada s’apropa més, i les posicions segueixen allunyades, mentre la corrupció es cruspeix a un govern en funcions del PP sense cap mena d’escrúpol. El ministre Soria, el que s’assembla tant a José María Aznar, és a la llista dels papers de Panamà i es preveu la seva dimissió imminent. El govern Rajoy s’esfondra gairebé al mateix ritme que el propi Estat, i ningú no sap què passarà.
Bé, que ningú no ho sàpiga no treu que hi hagi opinions de tots els colors. Avui hem vist com els líders dels sindicats espanyols, sí aquells que porten tota la vida en el càrrec també, pressionaven al PSOE perquè aconseguís un govern i evités les eleccions. Home, que s’ho facin mirar, probablement a qui haurien d’anar a pressionar hauria de ser en aquests moments a Pablo Iglesias, o a Albert Rivera que són els que estan bloquejant la situació, perquè el PSOE l’únic amb qui ara mateix podria aconseguir aquest govern que demanen és amb el Partit Popular, i se suposa que no és el que els sindicats espanyols volen, oi? O Si?
L’unionisme periodístic català també ha dit la seva avui. Aquest matí hem seguit una picabaralla que ha protagonitzat Enric Juliana, periodista de renom de La Vanguardia, que es feia l’interessant, com aquells personatges que fan veure que saben el que no saben, i mentrestant tothom parla d’ells. Juliana defensava que els partits independentistes (com ara ERC) s’abstindrien en una investidura PSOE-C’s, abans que tornar a anar a eleccions. El propi Joan Tardà li ha respost: “Esquerra mai no votarà sí ni s'abstindrà davant d'un Govern q no autoritzi referèndum”. Juliana s’hi ha tornat: “A pilota passada…”. Sense pèls a la llengua, Tardà li ha tornat a respondre: “Sempre hem dit al mateix a totes les forces polítiques, en públic i en privat”. L’afirmació del republicà, a més, és certa. Juliana, acorralat, s’ha tret de la màniga un argument final massa clàssic que no ha convençut a ningú: “No t'ho discuteixo. Però el moment de votar sols amb el PP no s'ha produït. Afortunadament per a vosaltres”.
Sembla mentida que un periodista català (tot i que treballa a Madrid), no hagi entès encara i després de 4 vies catalanes que a ERC o a DiL poc els importa el que es digui ja a Espanya. Catalunya ha iniciat un procés de desconnexió en el que tant sols importa el que passi al Principat. De totes maneres però, ja que hi som, ERC ja va coincidir en demanar el ‘No’ al costat del PPC a l’Estatut finalment assassinat pel PSOE, el PP i el TC, i tothom va entendre que eren dos ‘No’ amb motivacions totalment diferents. Catalunya ara demana un referèndum a canvi d’aquesta abstenció, i Espanya no vol cedir ni cedirà. Què és el que no entén d’això el Sr. Juliana?
Article escrit per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs aquí
