Sembla que el Molt Honorable President Mas amenaça de posar la directa per assolir el pacte fiscal, sí o sí. Bé, el que ha dit darrerament és que els catalans ens recaptarem els nostres impostos, la qual cosa no té perquè donar com a resultat un concert com el basc. Recaptar-nos els impostos és un pas significatiu per dir que tenim la paella pel mànec, però dir-ho no implica actuar.
Podríem tenir tota la recaptació en mans de la Generalitat (per cert un organisme que es va crear al segle XIV per recaptar els impostosdels catalans) i pactar unes transferències cap a Madrid similars al dèficit fiscal actual o en tot cas prou significatives com perquè el resultat final no fos determinant per salvar Catalunya de l’enfonsament econòmic i accelerat.
Però suposant que tot fos molt favorable i que el govern de Madrid es begués l’enteniment (el castellà), com a molt podríem aspirar a resoldre un dels dos problemes actuals del país: el dèficit fiscal. Però no l’altre que és tant o més important i que són els greuges directes o indirectes que patim per ser a l’Estat espanyol.
Per exemple, la confiança dels mercats. Encara que tinguem una hisenda pròpia el fet de ser a l’Estat espanyol fa que la majoria d’inversors internacionals no vulguin ni sentir a parlar d’invertir a casa nostra. I això sens dubte és clau pel nostre creixement. Amb un Estat, aquest país tornarà a ser un lloc atractiu per invertir-hi.
Un altre cas clar és el model ferroviari, en concret el corredor del mediterrani. Ja podem tenir més o menys diners per pagar-lo que mentre siguem a l’Estat espanyol frenarà totalment el traçat lògic i farà tots els possibles per defensar el corredor central encara queaixò suposi no fer ni l’un ni l’altre. Mentre depengui dels castellans no es farà res de res, i això ho venim avisant des de fa tres anys al Cercle Català de Negocis.
El model de justícia de l’Estat espanyol seguirà sent de república platanera, amb un sentiment molt estès sobre la idea que Espanya té una justícia polititzada. I el que és més greu, ja ens hi hem acostumat i sovint ens sembla normal.
El model d’educació, les beques,la defensa de la llengua en institucions internacionals i la cultura catalana en general, seguiran sent menystingudes com fins ara.
Les infraestructures de titularitat estatal es mantindran quan ells considerin, i tal com estan les coses algú dubte que serem els darrers de la cua? Quanta gent haurà de morir en accidents a la N-II, o potser en rodalies, per assumir que som uns ciutadans de darreraclasse? En concret, els monopolis espanyols de serveis com Renfe, Aena, REE, tots els que porten la E incorporada, seguiran fets a la castellana, més ben dits, a la nacionalcastellana. Solucionarem el problema de l’aeroport amb el pacte fiscal?
Si per una banda hi ha tantes coses (i moltes més) que no es resoldran amb el pacte fiscal, i per l’altre tots sabem que de forma pactada no el tindrem mai, tot fa pensar que el xoc de trens està assegurat i que d’aquí a no gaires mesos caldrà un nou procés electoral. Però aleshores perquè perdem el temps i en lloc de tensar la corda per una via que no resol els problemes d’una Catalunya en un món globalitzat i en crisi, no es dedica el MH Mas a defensar l’Estat propi com a única solució a tots els nostres problemes? Fent-hoaixí el xoc de trens hi serà igual, però el següent pas ja serà el definitiu i el poble li donarà suport massivament.
El mateix govern ja ha dit en diverses ocasions que un Estat català és perfectament viable, quelcom que fa 3 anys ja demostràvem amb dades des del CCN. Ara fins i tot ja diuen que podríem ser l’Holanda del mediterrani, cosa que el mateix CCN fa més d’un any que diem amb estudis de nivells d’atur, PIB per càpita i capacitat exportadora pràcticament clavats als holandesos. Si tot plegat ja ho reconeixen, perquè no enfilen el camí directe i preparen a la població civil amb aquest discurs de forma decidida?
Fa 2 anys vaig escriure que CiU no ens portaria a la independència perquè no estaven preparats; ara penso que ho estiguin o no, no tenenalternativa i, per tant, més val que posin la directa perquè la població segons les darreres enquestes ja ho té majoritàriament clar. I comencem a veure molta energia retinguda que tard o d’hora sortirà…
Joan Canadell. Secretari general del Cercle Català de Negocis
