Dilluns, 27 de setembre de 2021 - Edició 1159
La República

Alguns tertulians del Matí de Catalunya Ràdio semblen els d’”Intereconomía”

            Si no ho semblen, duen el camí de fer-ho. Des que conduïa aquest espai matinal Josep Cuní, l’escolt quasi cada dia. El període en què he cregut –i és […]

Joan Lladonet
Joan Lladonet 03/09/2010

            Si no ho semblen, duen el camí de fer-ho. Des que conduïa aquest espai matinal Josep Cuní, l’escolt quasi cada dia. El període en què he cregut –i és una opinió molt personal- que realitzava la funció de ràdio nacional catalana ha estat durant el temps que va dirigir el programa Antoni Bassas, des de la seva reflexió i conducció del programa, fins a les intervencions de la majoria de tertulians diaris. En aquell temps, considerava que Cat Ràdio feia una aportació important al desenvolupament de la nació, reforçava el sentiment de país i ens feia sentir orgullosos de la llengua, la cultura i la identitat catalanes. A partir de llavors, ha anat disminuint poc a poc l’irradiaciació del sentiment de catalanitat i va reviscolant el d’espanyolitat, aquest és el sentiment que –equivocat o no- tenc, sentiment que fa que ja no tengui necessitat de seguir fidel a l’emissora.

            Em va alarmar una tertúlia en què es parlava de l’independentisme, quan la majoria dels intervinents menyspreaven els independentistes i consideraven que seguien essent quatre gats i no tenien en compte la realitat sorgida arran de les consultes sobre aquest tema i la gran manifestació del juny, a part del tractament rebut de part del Govern i TC de l’Estat espanyol que ha fet créixer els independentistes com a bolets. Vaig queda astorat de sentir el que deien alguns tertulians.

            Però quan me n’he adonat que Cat Ràdio semblava no ser dels nostres ha estat el dimarts d’aquesta setmana, quan es va debatre el fet que la Generalitat hagi de fer un decret en què s’exigeixi el nivell C als professors universitaris. No en vaig sentir cap que el defensàs. I els arguments que es varen utilitzar per estar-hi en contra són els mateixos que utilitza el PP, dirigit des de la FAES madrilenya d’Aznar, amb la intenció de fer desaparèixer la llengua catalana. Varen utilitzar aquell argument que diu que es necessita un professorat de qualitat i que no s’ha tenir en compte el coneixement de català, és a dir, que sigui un mèrit en lloc d’un requisit; és el mateix argument que varen utilitzar els metges a les Illes Balears perquè tampoc no se’ls exigís cap nivell de català, i això ho defensava una agrupació d’extrema dreta i que està en contra de la unitat de la llengua catalana. Aquests tertulians, a més, asseguraven que tot estava solucionat en el context català, perquè al batxillerat es feia immersió lingüística i ja no necessitaven cap altra demostració. No saben ni volen saber que a batxillerat no fan immersió lingüística i si es diu que es fa el 50% en català, és ser molt optimistes.

            També posaven altres arguments com aquell que assegura que vulguem o no vulguem som un país bilingüe, i que encara que obtinguéssim la independència, l’espanyol hauria de seguir essent llengua oficial –no es va dir amb aquestes paraules, però es va donar a entendre. No saben aquesta gent que no existeixen països bilingües, sinó que són les persones les que poden esser o no bilingües, i que el bilingüisme en un país sempre suposa una transició cap al monolingüisme. També s’excusaven en el fet que el que ens ha de preocupar és que ens hem de convertir en trilingües, ja que per anar pel món es necessita a més del català, l’espanyol i l’anglès, un altre dels arguments que utilitza el PP per carregar-se el català, i que també adopta, poquet a poquet, el PSOE a les Illes i al Principat.

             Quan vaig saber que Alejo Vidal-Quadras ha anomenat “aldeano y paleto” a Josep Huguet, conseller d’Universitats pel motiu d’haver enllestit aquest decret, i sabent que aquesta persona és tertuliana habitual d’”Intereconomía”, vaig pensar amb tristesa que ja no hi havia gaires diferències entre uns tertulians i uns altres. No sé com ni qui pot redreçar aquesta situació. Se suposa que aquest no és el camí adequat. Vaig veure ben clar que a més de molts professors universitaris, també necessitaven el nivell C alguns d’aquests tertulians que semblava que parlaven en catanyol.