És impossible parlar de res més, encara que aquest dijous sigui Nit de Nadal: “No podem descansar de política ni per Nadal”, m'han dit aquest matí. L'assemblea de la CUP continua gairebé monopolitzant les converses de sopars familiars, de bar, de WhatsApp, de Twitter, de ràdios i de televisions, i això que l'escenari a nivell espanyol és complicadíssim.
Totes les mirades estan posades al dia 27 i continuen els mínims gestos per intentar saber què votaran els 3.577 militants cupaires diumenge. Aquest dijous el partit ha posat a disposició de la militància un document de 55 pàgines amb posicionaments de diversos col.lectius per donar diverses perspectives. I el que sobta més és la part avalada per algunes assemblees territorials -no sabem ni quines ni quantes.
Fan autocrítica del “dogma” en què han convertit el No a Mas en aquests mesos, i diuen que aquesta actitud ha tingut conseqüències negatives, com provocar tensions en l'independentisme i deixar l'enfrontament principal, que és amb l'Estat, en un segon lloc. És la reflexió també de Poble Lliure, que recomana directament acceptar l'acord amb Junts pel Sí. Han estat tres mesos de soroll, però alguns han vist que ara el que està a tocar és la revolució nacional. Algú els ha comprat l'altra revolució? Tot i això, només són 'alguns', els que han arribat a aquesta conclusió.
D'altra banda, corrents com Endavant, Alternativa d'Esquerres El Prat, Corrent Roig o Lluita Internacionalista recomanen just el contrari: noves eleccions al març, perquè acceptar Mas “qüestionaria la continuïtat de la CUP-CC com a força rupturista i anticapitalista i la convertiria en una Esquerra Republicana bis”. Un argument legítim, per bé que del tot partidista, electoralista, i tots els '-ista' que la CUP en principi ha rebutjat des de l'inici del procés.
CDC ha trencat amb Unió, ha perdut l'estabilitat de sempre i està acceptant un pla de xoc social, congelar projectes com BCN World i una presidència coral, mentre que ERC no ha pogut ni presentar el seu candidat a president de la Generalitat per primera vegada des de 1980. Tot això ha anat en detriment de l'electoralisme. A què vol jugar la CUP, a construir la independència o a intentar ser molt ferms per treure millors resultats el març? A més, com destil·la en alguns punts la documentació cupaire feta pública aquest dijous, hi ha por que uns comicis a la primavera puguin temptar Ada Colau a implicar-s'hi. En aquest escenari, els primers que es veurien engolits per l'onada serien els antisistema. I els segons, els independentistes de rebot.
Article escrit per Guifré Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs aquí
