La reunió del Pacte Nacional pel Dret a Decidir d'aquest divendres potser ha estat la menys rellevant de totes. Amb la trencadissa ja evident entre els qui defensen la independència i els qui no, es buscava un revulsiu que aixequés els ànims i fomentés la unitat, però ningú podia esperar cap resultat destacable. Així, la reunió ha acabat amb un text intranscendent: es manté la voluntat per decidir i es crida la gent a les urnes el 27-S perquè aquell dia podran decidir. Sí, és clar, decidir com a la resta d'eleccions. El Pacte Nacional ha evitat mullar-se i descriure els comicis de la tardor de plebiscitaris. L'únic punt interessant del manifest és que insten a les formacions que es presentin a definir els posicionaments sobre quin hauria de ser el futur de Catalunya abans de les eleccions. Però vaja, això ja es pressuposa que ho faran.
El dia de la reunió d'entitats i partits ha destacat més aviat per les reaccions a la polèmica d'aquesta setmana: la possible participació de l'ANC a les eleccions amb una candidatura separada de CiU, ERC i la CUP. Segons la proposta de full de ruta de l'entitat pel 2015, que els socis hauran d'aprovar el mes vinent, si no hi ha un programa comú entre forces independentistes com a molt tard el juny, l'Assemblea intentaria fer el salt a la política organitzant una llista de país.
Republicans i cupaires han ignorat de moment la hipotètica situació, mentre que la pròpia presidenta Carme Forcadell ha rebutjat la idea dient que “anem fatal” si ells s'han de presentar també el 27-S. Joan Rigol també l'ha rebutjada, així com el número 2 de CDC, Josep Rull. Ningú ha comprat la proposta, i sembla lògic, ja que com més partit estigui el vot per un nou Estat, més es minimitzaran els diputats. Hi haurà alguns vots que aniran a les escombraries en circumscripcions on es reparteixen pocs diputats, hi haurà gent que no sabrà a qui votar i es quedarà a casa, i n'hi haurà encara més que estaran tan decebuts amb la falta d'unitat i els tacticismes que no votaran a cap de les quatre opcions, sinó a Podemos o a alguna altra.
Precisament aquesta falta de sintonia entre formacions i ara també en el si de l'ANC és el que està provocant el refredament actual. És evident, l'acord Mas-Junqueras del 14 de gener va anar precedit i succeït de desavinences i la gent en comença a estar cansada. És per això que en els últims dies ha començat a aparèixer tímidament el fantasma de la llista unitària de nou. Josep Rull ha dit aquest divendres que amb una candidatura conjunta s'hauria evitat l'impàs actual i estaríem a punt de votar, mentre que la directora adjunta de La Vanguardia deia aquesta setmana que CiU no ha renunciat a aquesta fórmula i fins i tot Carles Viver i Pi-Sunyer deia divendres passat: “si no hi ha llista unitària només es podran considerar plebiscitàries si els partits porten una clàusula a favor de la independència que sigui idèntica en tots els casos”. No la descarta, doncs.
Potser no estaria malament replantejar-se d'esmenar l'error de descartar la llista unitària, però si us plau, en les reunions secretes que deuen fer i no davant dels micròfons de tots els mitjans.
Article escrit per Guifré Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
