Diumenge, 26 de juny de 2022 - Edició 1431
La República

Alerta !

 A manera que passen els dies, i les enquestes, sembla ser que els ciutadans al ser preguntats sobre les seves preferències entre la independència de Catalunya, el no tocar res […]

Xavier Guarque 14/06/2017

 A manera que passen els dies, i les enquestes, sembla ser que els ciutadans al ser preguntats sobre les seves preferències entre la independència de Catalunya, el no tocar res de com està i un millor encaix dintre d’España, l’opció majoritària, i no només a Catalunya, és aquesta última.

A la darrera visita del president del govern central, per assistir a la cloenda de la reunió anual del Cercle d’Economia de Catalunya, uns gens convençuts assistents per les tesis independentistes, li van posar obertament damunt la taula perquè no s’obria decididament aquest camí, el que en altres temps se li va dir “tercera via”, per solucionar el problema que hi ha a l’Estat i que tan car pot costar a tots plegats.

L’opció majoritària a Catalunya inclou els que es senten catalans i espanyols a la vegada, els mateixos que creuen que ha estat la pèssima gestió del problema per part del govern central, principalment des del 2006, el que ha precipitat els esdeveniments i ha fet traspassar de vorera a tants i tants, i son els els mateixos que creuen que s’hauria d’anar cap una estratègia negociadora que millorés l’autogovern en matèria cultural, educativa, sanitària i de serveis, i equilibrés el dèficit fiscal fins a percentatges acceptables.

Precisament d’aquest molt important gruix d’electors, que encara voten partits no sobiranistes, és d’on es poden anar perdent partidaris que ja no s’hi senten a gust al veure la deixadesa i la incapacitat en arreglar el problema, i que poden anar mirant de reüll els veïns del costat, els que ja tenen decidit que així no es pot seguir.

O sigui què, aquests que estan obsessionats en fer por, en amenaçar i castigar pel dolents que són per no pensar igual… Alerta !, perquè, de seguir amb la mateixa actitud, poden anar perdent la única reserva que els queda dels que encara creuen, i desitgen, viure en una Catalunya/Cataluña, a part, clar, dels que comparteixen les postures incendiàries malgrat viure aquí, que també n’hi ha… i molts.