“De bon rotllo, Pedro, però ja no cola”.És el que l'enèsim venedor de fum espanyol a terres catalanes, Pedro Sánchez, s'haurà endut com a resposta de Carles Puigdemont durant la reunió que els dos han mantingut aquest dimarts. Es diu que hi ha hagut molta més sintonia que entre Mas i Rajoy, cosa que és positiva. Sobretot pensant sempre en la comunitat internacional, que sempre ha de veure Catalunya dialogant i amb la mà estesa. Mà estesa, però sense caure en la mateixa trampa de sempre: cara bonica, missatge de canvi i de més respecte al país, però traïció posterior.
En aquest cas, està més clar que mai que el líder socialista, si fos president, incompliria la promesa que ha posat sobre la taula al president català: una reforma constitucional beneficiosa pel Principat. En primer lloc perquè les bases del seu partit i Ciudadanos ho rebutjarien, però sobretot, perquè el Partir Popular té la majoria absoluta al Senat. Una enganyifa que ni Puigdemont ni Convergència no han d'acceptar, tot i que durant els últims dies estan menys contundents amb la condició 'sine qua non' del referèndum per investir Sánchez. Alerta! És possible que els convergents estiguin calculant que amb un desbloqueig en la governança espanyola i sense el PP hi hagi alguna opció més de referèndum, però tot allò que sigui dependre de l'Estat durà a una decepció.
És evident que, sempre i quan s'avanci en el full de ruta, unes noves eleccions espanyoles i paràlisi servirà més que un nou executiu a Madrid que vulgui obrir negociacions -amb voluntat de fer-les eternes fins que el 'soufflé baixi-. I és així perquè mentre hi hagi desgovern, no hi haurà acord en el si de l'unionisme en gairebé res. Mostra d'això ha estat la primera sessió ordinària del Congrés. La legislatura ha començat amb la discussió, negociació i votació de dues mocions per deixar clara la unitat d'Espanya. Una cosa que ja de per si hauria d'avergonyir i que ha de ser insòlit a la gran majoria de països del món.
Si haver de votar pel que ja s'explicita en l'article 2 de la Constitució ja mostra una debilitat gegantina, el fet que PP, PSOE i C's no poguessin consensuar un text unitari encara és més vergonyós. El partit de Rivera ha presentat una moció i el PP n'ha volgut fer una de diferent. S'han viscut tensions entre els tres partits en la discussió, que evidencien els problemes per investir un president. Però el més surrealista és que han estat a punt de ser rebutjades pel Congrés! Amb Podemos i els nacionalistes instal·lats en el vot negatiu, els socialistes han exigit que incloguessin la voluntat d'una reforma constitucional i només C's ho ha acceptat.
Al final i per salvar els mobles unionistes, els dos grans s'han abstingut en la moció que volien rebutjar i s'han aprovat totes dues… Amb majoria simple, més 'sís' que 'nos'. Cap d'elles ha arribat a la majoria absoluta. Tota una vergonya nacional que denota la manca de lideratge, sumada a l'emprenyament de tots els partits excepte el PP perquè el govern de Rajoy es nega a comparèixer al Congrés per ser sotmès a les típiques sessions de control parlamentàries perquè diu que no té cap obligació perquè està en funcions. Espanya juga amb deu, s'ha d'aprofitar abans no s'acabi el partit d'aquí a setze mesos i els catalans es cansin d’aquest matx que ja s’està fent llarg.
Article escrit per Guifré Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs aquí
