Això no té solució

Els que ens movem al món de la micro i petita empresa això de la reforma laboral no ens traurà el ventre de pena. En canvi, continuem patint dia sí dia també els abusos i la incompetència dels proveïdors oligopòlics de telefonia, electricitat, gas o aigües que empitjoren els serveis d’instal·lació o manteniment amb la cascada d’externalitzacions i atencions on line que s’ha produït i que esdevenen un autèntic calvari de pèrdua d’hores, qualitat i diners a compte d’unes companyies que es mouen a l’Ibex i pels directius de les quals no ha arribat la crisi.

Tant poc, que són capaços d’absorbir a qualsevol exministre o exconseller dels partits del règim – el darrer doña Salgado- . Com podem anar bé si el qui hauria posar “firmes” als oligopolis té assegurat una plaça a l’Inem de luxe? Sense anar més lluny, fa poc la CMT acaba de donar el vist-i-plau al retard en la baixada dels preus del mòbil, els quarts més cars d’Europa, a l’economia quarta en risc de rescat.

Olé! I el Govern autoconsiderat liberal emprèn una reforma dels organismes reguladors que els detreu autonomia, els elimina transparència i, com sempre, posa ordre als òrgans autonòmics. O sigui: qui ha de vetllar per la competència s’amaga rere la cortina i evita la competència entre territoris. Un altre olé!.

Finalment, el representant de la CEOE reclama al govern inversions en infraestructures tant eficients com el corredor ferroviari central i més totxo sanitari i hidràulic. Cap al·lusió a les autovies de la informació i a la inversió en coneixement tecnològic. Entre aquesta recepta del quitrà i el totxo de la patronal i el fantasma d’Eurovegas (cambrers, paletes i prostitució) recorrent la península, no em direu si no és per exclamar: això no té solució.