Divendres, 22 d'octubre de 2021 - Edició 1184
La República

Això no pot ser

 En una paraula: L’Estat no pot acceptar que fets que son motiu d’orgull i reconeixement internacional, succeïts al seu territori, portin un segell que no sigui el de la “Marca […]

Xavier Guarque
Xavier Guarque 19/10/2017

 En una paraula: L’Estat no pot acceptar que fets que son motiu d’orgull i reconeixement internacional, succeïts al seu territori, portin un segell que no sigui el de la “Marca España”.

Fixem-nos, si no, com l’admirable gestió, resolució i comunicació del detestable atac terrorista de Barcelona i Cambrils, dut a terme pels cossos de seguretat i ordre propis de Catalunya, lluny de merèixer l’aplaudiment també intern ha estat torpedinat des del primer moment, fins el punt d’una obsessiva persecució del seu cap, buscant el que sigui que pugui donar algun argument per apartar-lo del seu càrrec, pot ser de la seva carrera i, fins i tot, privar-lo de llibertat.

Hi ha qui dirà que no te res a veure una cosa amb l’altre però és que tot és massa coincident… Com, per exemple, que els caps que han estat capaços d’organitzar l’anhel de centenars de milers de persones de totes les edats, any rere any, sense que s’hagi produït cap mena d’incident, i de manera més cívica i pacífica impossible, siguin mereixedors de presó, tot plegat per produir-se un fet que no es podia fer i que, segons l’Estat, no es va fer i que el que es va fer no va valdre per a res.

Qui no és capaç de fer el que s’ha de fer d’aquesta manera, si a més te tot el poder, totes les lleis, totes les eines, altres maneres, i una «hidalguía» que no pot amb ella, rarament reconeixerà el mèrit d’altres. Aquests, el que si saben fer, i molt be, és relacionar-ho tot amb el moviment independentista, que ha estat potenciat i radicalitzat per ells mateixos amb la seva actitud. Llavors, les babes els hi rellisquen per la boca al pensar que ja tenen el titular per vendre-ho tot plegat als seus seguidors: S’està atemptant a “la unidad de España”, per tant, barra lliure pel que calgui.

Quina unitat més fràgil i poc consistent quan s’ha de defensar d’aquestes maneres, quan podria fer-se, sense que patís, d’altres maneres que pot ser permetria estar-hi tots els espanyols identificats i ningú a disgust.

Per la mateixa línia matriu ja ho van intentar amb el president Mas, tot i que, en aquesta ocasió, ja hi va haver, a dins de casa mateix, qui els va fer la feina bruta. Ara, l’objectiu és el president Puigdemont que, com l’anterior, ha demostrat, amb menys possibilitats, tenir una talla d’estadista molt superior… i això no pot ser.

No pot ser que hi hagi diferents maneres de vestir quan hi ha l’uniforme.