Edició 2072

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 28 de març del 2024
Edició 2072

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 28 de març del 2024

AIG, Goldman Sachs, Grècia i Alemanya

|

- Publicitat -

El setembre del 2008 el govern americà va injectar 85.000$ milions a l’asseguradora AIG per evitar que fes fallida. Aquesta injecció de capital va servir per a què AIG pogués pagar el 100% del seu deute als seus creditors, entre ells a Goldman Sachs. És a dir, de forma indirecta el govern americà va transferir diners públics a Goldman Sachs.

Quan es va tenir més informació sobre aquesta transferència de diners va haver una gran polèmica. L’argument principal era que segurament Goldman Sachs i els altres creditors no haurien d’haver rebut el 100% del seu deute, sinó una “quita” (potser del 30%), i que de fet més que salvar a AIG s’havia salvat als seus creditors (o en tot cas, a tots dos). Acceptant que el govern americà havia d’injectar diners a AIG per salvar l’economia (per la interrelació que tenia AIG amb tot el sector financer), aquesta ajuda hauria d’haver estat diferent, no carregant tot el pes en els contribuents (taxpayers) i “socialitzant” les pèrdues amb els seus creditors. De fet ara el govern americà s’està plantejant recuperar part d’aquests diners que van anar a aquestes empreses.

Publicitat

Salvant les distàncies, em sembla que ha passat el mateix ara amb Grècia: Grècia està en una situació deplorable, a punt de fer fallida, i s’ha fet un rescat europeu per salvar-la. Calia (cal) salvar a Grècia per salvar l’euro, per evitar el risc de contagi amb altres economies, i per evitar les conseqüències nefastes que tindria la fallida de Grècia en el sector financer, no només en el grec. Però salvant Grècia, de la forma que s’ha salvat Grècia, sobretot s’ha salvat als creditors de Grècia, en gran part bancs i asseguradores alemanes i franceses (mira el gràfic on surten els creditors de Grècia per països): s’ha donat diners a Grècia per a què Grècia pugui retornar i renovar els seus préstecs. És just que Grècia torni els seus deutes (tots ho hem de fer), però sembla que ha tornat a haver una transferència de diners públics al sector financer, pagant full value (sense una quita), com el cas d’AIG. Com explica Martin Wolf del Financial Times (que he rebut via comentari de Marcel Coderch):

Greece is being asked to do what Latin America did in the 1980s. That led to a lost decade, the beneficiaries being foreign creditors.

For other eurozone members, the programme prevents an immediate shock to fragile financial systems: it is overtly a rescue of Greece, but covertly a bail-out of banks.

Això s’hauria haver pogut resoldre si hi hagués hagut una “quita” amb part del deute, de forma que els que han fet negoci amb Grècia prestant diners a un estat insolvent paguin la seva part del rescat (o almenys no se’n beneficiïn). Sinó torna a passar que aquells que han arriscat més, gràcies a la tutela de la Unió Europea (o més ben dit, dels que manen a la Unió Europea), recuperen el 100% de la seva inversió, sense danys, amb beneficis més alts que si haguessin invertit en actius més segurs.

Amb aquest pla els especuladors han sortint perdent? A mitges. Posem l’exemple de Lehman Brothers: fa un parell de setmanes vaig estar amb un hedge fund americà que em va dir que havia perdut diners amb Lehman, ja que van creure que el govern americà no permetria mai que Lehman fes fallida i va comprar bons de Lehman quan aquests eren molt barats… i al fer fallida van passar a no valdre res: és a dir, amb la fallida de Lehman van guanyar els especuladors que deien que Lehman estava molt malament (tenien raó) i “petaria”, i van perdre els seus creditors (alguns d’ells, també especuladors) que pensaven que Lehman aguantaria. Amb el cas de Grècia, com no ha fet fallida, han perdut els que han apostat que faria fallida, i han guanyat aquells que van creure que Grècia mai no faria fallida i que podien prestar diners a un estat insolvent a un tipus d’interès més alt sense cap risc: no sembla just, si van assumir major risc i les coses no han anat bé, haurien de contribuir si les coses no van tan bé.

Les coses no són blanc o negre, i hi ha massa coses interrelacionades, too big to fail, com per aconseguir que es faci justícia (des del punt de vista econòmic, des d’atres punts de vista avui no m’hi poso). Però cal buscar un equilibri, i sobretot entendre què ha passat a Grècia: el rescat a Grècia ha estat un rescat als seus creditors. 

Publicitat

Opinió

Minut a Minut