Dimecres, 12 d'agost de 2020 - Edició 748
La República

Ahir van perdre tots

L'any 2011 CiU sumava 16 escons i ERC 3. El 26 de juny es van quedar amb els 17 que ja havien obtingut el desembre. El canvi no és quantitatiu […]

Jordi Vàzquez i Mir
Jordi Vàzquez i Mir 27/06/2016

L'any 2011 CiU sumava 16 escons i ERC 3. El 26 de juny es van quedar amb els 17 que ja havien obtingut el desembre. El canvi no és quantitatiu pel nacionalisme català, sinó qualitatiu: El 2011 CiU era una força autonomista i actualment CDC en solitari es presenta com a força independentista. Amb aquest anàlisi, els escons independentistes han passat de 3 a 17, com al desembre de 2015. 

Els nacionalistes catalans, però, no poden estar contents. CiU va guanyar folgadament les eleccions de 2011 i, amb ERC, sumava un 37 % i 1.260.000. Ahir van quedar-se amb un 32 %. Van sumar 1.111.000. Respecte les eleccions de 2015 el nacionalisme català manté el nombre d'escons i només perd uns 50.000 vots però aconseguir només 1 de cada 3 votants és un revés per a les aspiracions independentistes. És cert que ERC creix però no ho fa amb nous votants. Ja són diverses les eleccions en les que Esquerra aconsegueix millorar resultats en base a captar ex votants convergents però no en guanya de “nous” independentistes. 

Els unionistes clàssics o tout court (PSOE, PP, UPyD) sumaven 1.677.000 vots i el 47 % el 2011. Ciudadanos no es va presentar. El 2015 (PSOE, PP, UPyD i C's) van retrocedir a 1.500.000 i el 41 %. Ahir els nacionalistes espanyols van obtenir el pitjor resultat: 1.438.000 i el 40 %. En cinc anys han perdut 240.000 sufragis. 

Sagnant és el retrocés socialista. Dels 920.000 vots de 2011 ha passat a 560.000. Ha perdut electoral per la dreta, que ha anat a Ciudadanos i per l'esquerra a Podemos. El PP, que ahir va recuperar 30.000 vots catalans respecte el desembre (el partit que més va créixer a Catalunya), en realitat ha retrocedit de forma clara els darrers cinc anys. Així, el 2011 sumava 716.000 sufragis, ahir es va quedar en 462.000. I ho ha celebrat com una victòria. 

L'anàlisi de Ciudadanos és més difícil. No es va presentar el 2011 i, per tant, no admet comparativa. Però si ho va fer a les autonòmiques del 27 de setembre de 2015 i va quedar segona força amb 736.000 vots. Ahir fou la sisena amb menys de 380.000; passant del 18 al 11 %. Fins i tot retrocedeix respecte el desembre: passa de 490.000 a 380.000 en només mig any. Un veritable correctiu.

Que tant unionistes com independentistes vegin disminuïts els resultats és l'efecte de la irrupció de Podemos a Catalunya. El seu discurs unionista, partidari de la unitat de l'estat espanyol, es combina amb la seva proposta de fer un referèndum que pot atraure sectors moderats del sobiranisme. En aquest cas la comparativa és espectacular. ICV-EUiA van sumar 280.000 vots el 2011. Ahir, la seva coalició amb Podemos i Equo va arribar a 848.000. Ha passat de 3 a 12 escons. I malgrat això, tampoc poden celebrar els resultats. El desembre la coalició d'esquerra “fraternal” amb Espanya havia aconseguit 927.000 vots pel que, ahir, van perdre gairebé 80.000 sufragis. Per no parlar del fort retrocés de la seva proposta a nivell espanyol. Podemos ha perdut 140.000 vots com a tal però, a més, IU va aconseguir 923.000 vots el desembre que, ara, simplement s'han esfumat. 

En resum; una derrota de tothom.

Evolució d'ERC:
2016: 629.294 (18,17 %)
2015: 599.289 (15,98 %)
2011: 244.854 (7,07 %)

Evolució de CDC:
2016: 481.839 (13,92 %)    CDC en solitari
2015: 565.501 (15,08 %)    Democràcia i Llibertat (CDC+Reagrupament+Demòcrates de Catalunya)
2011: 1.015.691 (29,35 %) CiU

Relacionats